Diumenge, amb l’esclat del darrer coet del castell de focs, va acabar una altra edició de les Fires i Festes de la Santa Creu, a Figueres. Es tanquen uns dies d’agenda ciutadana plena de propostes i per a tots els gustos. Tradicionals, amb reedicions d’actes centenaris, creacions i recreacions de tradicions, i necessàries renovacions i novetats. Activitats culturals, esportives, comercials, turístiques… Perquè justament les Fires són més que una festa més. No són un concert, ni un mercat, ni una obra de teatre o una exposició més: són els dies en què ciutat i comarca es retroben en la tradició, on a més del gaudi personal i individual, el que més compta és l’ambient de Figueres i aquella sensació que —malgrat tot— continuem formant part d’aquesta comunitat que es diu Figueres i Alt Empordà. A les activitats de dia i de nit trobem aquelles persones que veiem d’any en any, coneguts, saludats o amics llunyans. Gent amb qui vàrem anar a l’institut quan tota la comarca havia de fer secundària a Figueres, gent amb qui al llarg de la vida hem compartit situacions laborals, causes veïnals, esportives o polítiques. Persones que en abraçar-nos o mirar-nos als ulls en creuar-nos per la fira, a barraques o a la Rambla (molt benvinguda i enhorabona la iniciativa dels Mistaries de recuperar el mudar-se i ramblejar, i que duri!!) ens fan recordar les lluites perdudes, les guanyades i les pendents. En aquest segle xxi del que tots lamentem l’individualisme voraç, les festes populars mantenen el teixit de les comunitats ciutadanes. Que les dictadures prohibeixin les festes tradicionals no ha estat una voluntat de privar el poble de distracció: és la negació d’espais de trobada popular, llavor de subversions i viver de revoltes. Les fires i festes populars són els llocs on trobem els amics, i els menys amics, amb qui podem compartir reivindicacions, on es poden forjar projectes que ens facin somniar en una ciutat millor.  Les Fires i Festes donen escenari a artistes amateurs que mostren el seu art a famílies i conciutadans, de foment d’activitats esportives on les portes són obertes a la ciutadania de tota la vida i la que acaba d’arribar i es vol arrelar. Per a Figueres i l’Empordà, acaben unes Fires més que són el testimoni d’una ciutat i comarca que es vol viva i arrelada a la tradició, i es vol innovadora i projectant-se al futur. Que també amb la festa recorda les victòries i derrotes viscudes i creu en les lluites pendents que haurem de guanyar.