Després de dècades de servei dins del cos dels Mossos d’Esquadra, i de setze com a cap de l’ABP de Figueres, Alfons Sánchez deixarà el càrrec a la tardor, quan s’incorporarà a segona activitat abans de la  jubilació. El seu comiat es va fer oficial dijous durant la Diada de les Esquadres, celebrada a Vilabertran en un acte que Sánchez ha qualificat de «molt emotiu» i en el qual va tenir l’oportunitat «d’agrair a tots els serveis, que no són pocs», la feina conjunta amb l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Figueres. Una comissaria central encarregada de protegir 47 municipis d’una comarca amb frontera, autopista, una presó i amb la realitat d’una trentena de nuclis de baixa densitat demogràfica, entre altres particularitats.

Han estat 16 anys al capdavant de la seguretat d’una regió tan complexa com extensa. Com ha estat aquest temps?
Ho deia en el meu discurs de comiat: no són només els 18 km que ens separen de la frontera o la presó; tenim molta gent a Figueres al llindar de la pobresa i immigració. Tots els serveis públics, sempre ho he dit, no estem dimensionats per a la realitat demogràfica i geogràfica d’aquesta comarca.  En setze anys hem tingut de tot, escassetat de parc mòbil de recursos humans, com tots els serveis. I hem tingut cicles més bons i cicles més dolents, però el que he destacat és la perseverança, la constància, el coratge i la vocació de servei públic dels meus agents. I realment el saber estar a totes quan hi ha hagut emergències, perquè d’emergències n’hi ha hagut moltes. Hem experimentat, malauradament, uns quants incendis com el del 2012, que va ser el primer de cinquena categoria que vàrem viure a l’Alt Empordà i a Catalunya, amb quatre morts. Recordo aquells quatre dies com a cap d’ordre públic amb el meu equip i amb gent voluntària que estava de vacances i va venir a treballar aquells dies. Va ser l’emergència més gran que m’ha tocat viure i liderar com a equip d’ordre.

En el discurs també es va referir a la multireincidència. Un dels cavalls de batalla de la societat.
Comencen a haver-hi canvis normatius, fa anys que s’està reclamant. També estem demanant canvis legislatius pel que fa al cultiu de marihuana i tràfic d’haixix. Són drogues toves que aquí representen penes d’un o tres anys de presó, quatre com a molt, i a França són deu anys.  Com és possible? Amb aquesta lluita no tenim eficàcia i acabaré com a cap de l’ABP amb una assignatura pendent malgrat tots els centenars de dispositius que hem fet des que va començar a aflorar la problemàtica.

No hi ha aturador?
La demanda que hi ha des d’Europa és brutal, sobretot des de França. Què va passar? Què els traficants habituals ho van aprofitar perquè gent que no tenia res a veure amb això llogués espais per al cultiu com un modus vivendi. Fèiem dues o tres entrades setmanals, però tots aquests registres també necessiten una maquinària darrere, i evitar que se saturin molts serveis. També cal que jutges i fiscals estiguin en sintonia, perquè hem tingut èpoques de tot, però he de dir que els últims anys han estat d’una coordinació importantíssima, n’estic molt content. Tot i això, les garanties processals són les que són i de vegades ens demanaven més motivació, però si no remem tots en la mateixa direcció, no guanyarem en eficàcia. La normativa ha de ser proporcional al problema real del territori. Allà on no arribem amb la normativa intentem arribar-hi entre tots: judicatura, fiscalia, nosaltres...

Vostè arriba a Figueres després d’haver estat com a cap a Roses i troba mancances a l’hora d’intervenir.
Exacte, el 2010 me’n vaig a visitar patriarques de la comunitat gitana i davant meu veig un menor sense casc amb una moto fent el cavallet. I penso: això què és? Vaig descobrir que no teníem compartit conveni amb la Guàrdia Urbana i no podíem denunciar a Figueres. Tampoc hi havia un protocol d’absentisme escolar. Amb això ens vàrem posar les piles i hem anat fent millores. I sobre el conveni de col·laboració de compartir denúncies de disciplina viària a Figueres, finalment s’ha aconseguit aquest any. Costa molt obtenir canvis i millores, s’ha de picar pedra o ferro constantment. 

Ha destacat la seva feina fent xarxa i la creació de taules tècniques. Quines o quina destaca? 
Treballem taules tècniques amb l’Hospital de Figueres o amb la Xarxa de Salut Mental. Tenim una sèrie de malalts mentals que pul·lulen per Figueres i altres pobles, que són malalts i no delinqüents, que al final acaben canalitzats a la policia i als jutjats, i aquesta taula tècnica, que vaig tardar un any a aconseguir crear, és un exemple de la xarxa que he pogut fer aquests anys. Hem aconseguit tractar i neutralitzar problemàtiques del carrer dins d’altres àmbits. He estat a moltes taules tècniques, i estem treballant en xarxa, també amb els altres cossos de seguretat. En l’últim any hem fet més controls conjunts que mai a la comarca i el resultat ha estat més eficàcia policial.

Amb la seguretat la ciutadania sempre demana més esforç. Com ho treballen?
Les percepcions subjectives de seguretat i inseguretat es treballen amb la nostra presència i també amb altres eines com l’Oficina de Relacions amb la Comunitat i fent consells de seguretat on no arribem malauradament amb el servei. També és molt important que fem un esforç en la seguretat. La tecnologia ha millorat moltíssim i realment aquell que ha fet els deures en un domicili o la seva pròpia empresa, això es nota. Tothom que pugui ha d’invertir en seguretat o almenys prendre unes mínimes mesures. No pot ser que tingui alarma, i quan me’n vaig a buscar els nens a les extraescolars a la tardor quan ja és fosc no posi l’alarma o no deixi un llum encès. En mitja hora et netegen les joies i diners dels dormitoris principals. Això passa i continuarà passant. Hi ha professionals que es dediquen a observar-te.

No se sap encara qui serà el seu relleu, però quin consell li donarà?
 Quan faci el traspàs m’encarregaré que hi hagi una continuïtat en aquest treball de xarxa. I sí que puc dir que amb el temps he après que la veritable seguretat es construeix escoltant, atenent i estant a prop de les persones. Quan dic això no només em refereixo als alcaldes. He fet centenars de mediacions des del meu despatx, des de menors inquiets que feien absentisme a pares des­esperats.