Senyors i senyores polítics,

Sóc mare treballadora de dos nens, un a l'ESO i una a primària. Davant l’anunci de cinc jornades de vaga en el sistema educatiu, em sento amb l’obligació de manifestar el meu profund malestar.

Tinc moltes amistats en el sector docent i entenc perfectament els seus motius; tothom té dret a la vaga per defensar unes condicions dignes. El que no puc comprendre és com es permet que arribem a aquest punt en un sistema educatiu que ja sembla anar a la deriva. Perdre dies de classe és un luxe que no ens podem permetre: el futur del nostre país són uns infants que ja arrosseguen prou mancances, i aquestes interrupcions només van en detriment de la seva formació.

És cert que existeixen els serveis mínims, però quina solució real aporten? Obliguen els docents a no poder-se manifestar plenament i, a la vegada, deixen les famílies en una situació impossible. Com ho hem de fer els pares i mares treballadors? Hem de recórrer un cop més a la xarxa familiar d'avis i tiets —si és que en tenim— o bé pagar de la nostra butxaca el cost d’un cangur que no tothom es pot permetre.

Cinc dies de classe perduts són una vergonya. Després sortiran els informes de torn lamentant que els nens no tenen prou nivell de lectura o escriptura, i es buscaran culpables a tot arreu menys en la gestió política. Algú els ho havia de dir: la seva inacció té conseqüències directes.

Facin la seva feina. Dediquin el temps a buscar solucions reals perquè els mestres puguin exercir amb dignitat, sense que els nostres fills en surtin perjudicats i, de retruc, les famílies hàgim de pagar els plats trencats.