La comarca va evidenciar diumenge, un cop més, que la germanor territorial és ben possible amb les esportives calçades i una samarreta d’estima local ben enfundada al tors. Després de debutar amb èxit l’any passat a Figueres, la Cursa EntrePobles va festejar la segona edició aplegant un total de 2.500 participants, una xifra lleugerament per sobre de la que es va registrar el 2025. 

Però molt més rellevant que el volum d’inscrits va ser la representació de municipis: un total de 45 pobles –dels 68 que s’escampen amunt i avall de la geografia alt-empordanesa–, nombre especialment meritori tenint en compte que per tal que cada poble pogués tenir una samarreta exclusiva amb el seu nom havia de reunir, com a mínim, trenta persones. «Això ens fascina: hi ha municipis molt petits que han aplegat aquest grup de persones per poder lluir els seus colors. És una acció brutal i va totalment alineada amb els valors del que és la pròpia cursa, que vol potenciar l’orgull i el sentiment de pertinença dels pobles i gaudir d’una matinal fent una festa», explica el llançanenc Philippe Verdoodt, un dels impulsors de la prova.

En qualsevol cas, que la cursa seria un èxit ja es veia a venir. Hi havia indicis clars que així ho manifestaven. Segons concreta Verdoodt, en tres setmanes es van esgotar les 2.000 inscripcions previstes inicialment, i per aquest motiu van decidir ampliar l’espectre amb 500 més. 

DE FIGUERES A LLANÇÀ. L’organització valora la –de moment– curta evolució de la iniciativa de manera molt positiva. De Figueres s’ha basculat fins a Llançà, un canvi d’escenari ben notori.  «Amb aquest recorregut hem passat pel camí de ronda i hem gaudit del mar i la muntanya, molt característic de l’Alt Empordà», diu en Philippe, que també remarca l’evolució de la cursa des d’un punt de vista social: més sortejos, més activitats festives o nous dissenys de les samarretes.  «La idea és anar-ho engrandint de mica en mica, de manera molt sostenible, partint de la base que tot això ha de créixer molt a poc a poc».

De fet, aquesta progressió gradual és el que ha de configurar el futur que ve. Des de l’organització contemplen difondre l’activitat més enllà de l’àmbit comarcal –enguany ja han celebrat una prova al Gironès i al novembre tocarà el torn de la Garrotxa–. «De cara a la tercera edició aquí a l’Alt Empordà ja veurem on es podrà fer; nosaltres treballarem per dur a terme projectes sempre adaptats a cada municipi en qüestió».

TRIOMF DE L’AMFITRIÓ. Encara que el resultat sigui només un gra més d’aquest piló de sorra que s’alça amb l’Entrepobles, hi ha una classificació que determina el municipi més ràpid en completar el recorregut de 10 quilòmetres. En aquesta edició, el nucli que va pujar el calaix més alt del podi va ser l’amfitrió, Llançà –en categoria individual els més ràpids van ser el rosinc Aleix Pérez i la llançanenca Cristina Silva–. Pel que fa a la Cullera de Fusta, distinció simbòlica i festiva que s’atorga a qui queda en últim lloc, va anar a parar a Sant Climent Sescebes,  mentre que la Vajol va ser reconegut com el poble amb més ganes de xerinola.