El ple de Figueres va aprovar dijous demanar un préstec pont a l’Institut Català de Finances per poder pagar la construcció del nou centre recreatiu de Vilatenim abans de rebre la subvenció que la Generalitat els ha concedit per al 2029. De fet, la corporació estava estudiant aquesta possibilitat des de l’estiu passat, després de saber que el PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) no els transferiria l’ajut fins d’aquí a tres anys. I finalment han demanat aquest finançament aprofitant una oportunitat que el Govern català ha ofert a diversos consistoris.

Durant el ple, l’alcalde, Jordi Masquef, va explicar que les condicions «són molt beneficioses perquè al final, quan rebem la subvenció del PUOSC, pràcticament podrem amortitzar tot el capital sol·licitat». «El termini és de 15 anys i la carència és de 6 anys. A més, tenim un interès que és bonificat, amb una bonificació de l’1,5% i, per tant, considerem que tenint en compte que la Sala de Vilatenim és un projecte molt anhelat; tenint en compte que els veïns ja van fer la donació dels diners derivats del procés d’expropiació de la seva sala com a conseqüència de la construcció de la C-260, que són 125.000 euros, i tenint en compte que al pressupost municipal ja hi ha una dotació de fons propis de 380.000 euros, volem aprofitar aquest préstec per licitar l’obra», va argumentar l’alcalde durant el ple.

Recordem que el projecte per edificar el local al xamfrà entre els carrers Duana i de l’Hospital està valorat en 1.294.000 euros, i que la Generalitat ha concedit a l’Ajuntament una dotació de 789.900 euros.

Llei de Dependència

El mateix ple va aprovar, per la via d’urgència, una moció presentada conjuntament pels grups municipals de Junts, el PSC, ERC i la CUP per millorar l’atenció a les persones amb dependència de l’Alt Empordà. Es tracta d’un text que el Consell de la Gent Gran ha fet arribar a tots els Ajuntaments de la comarca.

Durant la lectura del manifest, la primera tinent d’alcalde i regidora de Gent Gran, Carme Martínez, va explicar que l’objectiu és denunciar «la situació de des­equilibri territorial que pateix la comarca de l’Alt Empordà en matèria d’atenció a la dependència», amb esperes de fins a 269 dies, una cobertura de places residencials públiques més baixa que la mitjana catalana, insuficient cobertura del Servei d’Atenció Domiciliària, dificultats derivades de la gran dispersió territorial dels 68 municipis, un increment previst de la població envellida i dependent, i situació socioeconòmica desfavorida».

L’ideari polític de Masquef

A l’apartat de precs i preguntes, el socialista Pere Casellas va voler fer un parell d’interpel·lacions a Jordi Masquef sobre el seu ideari polític. «Les preguntes polítiques també  preocupen als ciutadans; perquè han d’anar a votar a les eleccions, i han de saber què voten», va argumentar.
Primer li va demanar per «les seves relacions amb Aliança Catalana. «Tinc clar que, per exemple, el senyor Bernils no és d’extrema dreta, de cap de les maneres, però vostè no ho tinc tan clar...», va dir. I l’alcalde li va respondre: «Jo soc de la Unió Esportiva Figueres, i del Barça. I quant a preferències polítiques, sap que sempre em defineixo com a convergent. El meu espai és aquest, m’hi sento molt còmode. Crec en la transversalitat, perquè crec que aquesta centralitat em permet estar bé amb gent d’ideologia diversa. Així que no pateixi, que crec que el meu lloc és aquest, i el dia que no ho cregui faré un pas al cantó. I perquè quedi clar: en cap cas jo m’he ofert a Aliança Catalana». I va voler afegir: «És més, li diré una cosa: qui tingui la més mínima prova, que la tregui».

Però Casellas no ho va deixar aquí. I en una intervenció posterior va treure una altra polèmica: la relacionada amb el vídeo sobre un grup de refugiats arribant a un hotel de Figueres que per Setmana Santa es va viralitzar entre crítiques. El socialista va preguntar qui va gravar el vídeo, considerant que «és una situació molt extrema, el que sortia en aquell post». I va demanar al màxim responsable municipal que «no criminalitzi». «Prou problemes té la ciutat com per entrar en posts d’aquell tipus, perquè al final són refugiats (...) i per mi, són persones», va dir Casellas. Per després etzibar-li: «No veig compassió en les seves paraules, el veig més proper a [Sílvia] Orriols».
En aquest cas, l’alcalde li va respondre que el vídeo no el van fer ni ell ni la seva cap de comunicació. «A mi sempre em sentirà dir una cosa que és molt clara: no m’importa d’on vens, no m’importa com et dius, sinó que m’importa què vens a fer», li va dir.

Suport a Àngela Domènech

També a precs i preguntes, el regidor de Vox, Jordi Vivo, va aprofitar per expressar el seu suport a la regidora no adscrita, Àngela Domènech, que durant la setmana havia explicat a través de les seves xarxes socials (amb un vídeo no exempt de polèmica) que dues persones li havien escopit als peus en ple centre de la ciutat. Literalment, Domènech va dir: «Dues bèsties del Marroc, just fa dos minuts, aquí a la pujada del Castell, m’han escopit als peus. No em dona la gana, això no és ser racista. És més, n’estic farta que em diguin racista». Posteriorment, tant l’alcalde, Jordi Masquef, com els regidors Xavier Amiel (ERC) i Pere Casellas (PSC) es van sumar als missatges de condemna.

La logística de Correus

Precisament Àngela Domènech va voler posar sobre la taula algunes dificultats operatives que pateixen els treballadors de Correus a la ciutat. Va parlar de dues problemàtiques. D’una banda, «la inseguretat jurídica i econòmica», perquè, segons va explicar,  «la manca d’espais de parada tècnica adequats per a la distribució de paqueteria està derivant en sancions de trànsit que, en molts casos, han d’assumir els mateixos treballadors de la seva butxaca mentre realitzen la seva tasca de servei públic».

D’altra banda, va parlar d’un «conflicte d’horari» a la zona de càrrega i descàrrega de davant de l’oficina del carrer Sant Pau: «L’actual normativa permet que a partir de les 21 h qualsevol vehicle pugui aparcar a la zona reservada de Correus. Això coincideix en el moment en què el torn de tarda arriba per descarregar el material, es troben l’espai ocupat i els bloquegen la logística nocturna».
Per aquesta raó va demanar a l’equip de govern que estudiï revisar  l’horari de reserva de la zona de càrrega i descàrrega, i que estableixi «una via de diàleg» amb la direcció de Correus i amb la Guàrdia Urbana per definir «protocols d’aturada momentània que no penalitzin els treballadors». L’alcalde es va comprometre a revisar la zona de càrrega i descàrrega, i fins i tot va admetre que ha quedat petita; però no va estar d’acord a canviar res a la resta de zones de la ciutat. Considera que «al final Correus és una empresa que, si no vaig errat, ara té part de capital privat. Aquí regeixen unes normes de competència i, si no són per a tothom, al final estarem primant una companyia, i això porta moltes derivades...».