L’Associació Gironina de Teatre li farà entrega demà, dimecres, del premi Pep Mora a la contribució a les arts escèniques. Què significa aquest reconeixement per vostè?

D’entrada, una sorpresa. Perquè la gent que estem al darrere, els “homes de negre”, que dic jo, no estem acostumats que se’ns vegi. I que de cop i volta et tinguin en compte, està molt bé. Aquest premi el rebo com un reconeixement a l’ofici i a tota la gent que venim d’una època fosca, en què tot començava, en què anàvem amb una sabata i una espardenya, i en la qual vam aprendre l’ofici com vam poder, de manera autodidacta, a mesura que treballavem.

Quan vostè va començar a dedicar-se a l’ ofici, no existia en tot l’Estat la formació de tècnic de l’espectacle. Com hi va arribar?

Des del teatre amateur. En el teatre amateur tothom ha de fer de tot: s’han de dissenyar els decorats, muntar-los, posar uns llums.... Jo tenia facilitat per la fusteria, i vaig començar a fer de maquinista tramoia.

Va començar a l’agrupació teatral Arlequí.

Sí, aquí va ser on vaig començar a construir decorats, al costat d’en Toni Montal, que n’éra el director i el que els dissenyava. Després vam muntar el Taller de Teatre, i d’aquí al Teatre Municipal de Girona, que és on hi havia el personal tècnic més “professional”, dirigit pel senyor Sala. El senyor Sala, que era fuster, en sabia molt, i d’ell, jo i altres, com en Guille Góngora, que continua en l’ofici, en vam aprendre. De Girona vam tornar a Figueres, fent de tècnics a El Jardí, i quan hi havia alguna gira del Talleret de Salt, me n’anava amb ells. També puntualment vaig treballar a Barcelona, al Teatre Romea, al Poliorama... Anava on hi havia feina.

Ara les coses han canviat molt.

Sí, ara l’ensenyament de la professió s’ha especialitzat molt. Una de les coses que ensenyo als joves que desembarquen a El Jardí és precisament que han de saber fer de tot. Malgrat que s’hagin especialitzat en llum, o en so, han de ser versàtils, i estar oberts a qualsevol tasca. És una condició que els demano, i ho accepten.

En un teatre municipal és potser més necessària la versatilitat que en un gran teatre.

Sí, al Nacional o al Lliure, els tècnics de llum només fan llum, i els de so, només so. Si s’ha de baixar una barra per penjar un micro, ho fa un maquinista, no el tècnic de so. Aquí no, aquí es fa el que toca.

I a més, de forma vocacional.

Sens dubte. La feina d’actor ha de ser vocacional, però la de tècnic també. Si no tens vocació teatral, no seràs mai un bon tècnic. Els tècnics treballem perquè estimem el teatre, nosaltres formem part de l’espectacle. Si l’actor ho fa bé, tu vols que el que has muntat també estigui bé.

El premi Pep Mora és ”per una llarga trajectòria i el seu pes en la tradició teatral empordanesa”.

Sí, porto molts anys en la professió, i com que he fet de tot en aquest teatre, crec que l’aportació ha estat en diferents nivells. Hi va haver una època, just a començaments de la democràcia, que a Figueres no hi havia programació de teatre estable i jo, amb en Salvador Torres, que ara és el director del teatre, i l’Alfons Gumbau, vam fer de programadors: vam començar a introduir una programació estable a Figueres.

Ara fa la programació infantil del teatre.

Sí, m’ho va delegar en Salvador (Torres) i a mi m’encanta. En determinats aspectes crec que el teatre infantil és fins i tot més creatiu que el d’adults. En teatre infantil sempre es fan obres noves i creades per la mateixa companyia. És un món molt atractiu, i crec que no se’l valora prou, cui això es veu en el preu dels espectacles.