Colera i Llançà han estat aquest cap de setmana els escenaris on s’han inaugurat les primeres senyalitzacions de les rutes de la llibertat. Han estat actes carregats d’emoció i memòria històrica que volen posar en valor les figures i els itineraris que feien servir els catalans durant la Segona Guerra Mundial per salvar vides de gent que escapava dels nazis.

Els actes van arrencar dissabte davant de l’Ajuntament de Colera, on una vuitantena de persones van assistir a la inauguració de la primera placa en record de Jaume Martínez, la qual va comptar amb la presència de representants institucionals del municipi, així com de Ramon Codina, familiar de l’homenatjat, que va comparar Martínez amb el president nord-americà Eisenhower i el britànic Churchill. Després, la comitiva es va desplaçar fins a Molinàs, on es va descobrir una segona placa en homenatge a Francesc Vilà, moment especialment emotiu protagonitzat per la seva filla, Montserrat Vilà, que va recordar que el seu pare es feia càrrec, durant els primers anys de les rutes de la llibertat, de proveir de documentació falsa els que passaven per aquestes rutes. Els actes van continuar a la tarda amb una trobada al Trull de Colera, on familiars dels primers resistents van posar en valor el paper d’aquests militants de la lluita contra el feixisme.

L’endemà, diumenge, Llançà va acollir la inauguració d’una nova placa, amb la participació de representants institucionals com l’alcaldessa, Núria Escarpanter; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el cap de continguts del Memorial Democràtic, Josep Calvet, i descendents de figures clau com Gregori Font, l’homenatjat que fou el primer a entrar a la Catalunya ocupada per Franco el 1939 i que va establir els contactes per a la resistència. La placa també compta amb referències al poeta Josep Palau i Fabre, que escrivia a la publicació del Front Nacional de Catalunya (FNC) Per Catalunya!. Oriol Falguera, de Reeixida, ha clos l’acte emplaçant el consistori a col·locar més plaques i a organitzar unes jornades sobre l’exili en què Llançà sigui la zona zero d’aquest projecte.

LES PLAQUES. Aquestes rutes recorden els camins que, des del 1939, van permetre salvar centenars de persones perseguides, gràcies a una xarxa de resistència vinculada al Front Nacional de Catalunya i a la Resistència francesa. Municipis com Colera, Portbou o Llançà esdevenen així espais de memòria viva d’un episodi cabdal de la història contemporània. La iniciativa està impulsada per la Fundació Reeixida, els ajuntaments de Colera i Llançà, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili.