Després de la suspensió per causes meteorològiques el passat 7 de març, la Fira de la Transhumància se celebrarà aquest dissabte. Ho farà amb un programa que vol donar a conèixer i posar en valor els oficis vinculats a la transhumància, un sector que «treballa 365 dies l’any. La nostra feina es masoquisme i romanticisme», explica l’organitzador de la Fira, Víctor Rojas.
Enguany, a banda de les activitats habituals —com les mostres de bestiar i de gossos d’atura, les demostracions d’esquilada amb tisores i màquina o l’elaboració artesanal de la llana—, el programa també inclou una taula rodona sobre la convivència entre la ramaderia i el llop. «No es tracta d’un debat a favor o en contra del llop. L’animal no en té cap culpa; el repte és la gestió de la seva arribada», apunta Rojas.

En aquesta sessió hi participarà Gabriel Lampreave, agent rural, que explicarà la biologia del llop —com es desplaça, com es reprodueix i quins són els seus patrons de comportament—, i també Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica. «Ens permetrà parlar de com abordar i conviure amb aquest fràgil equilibri entre la ramaderia extensiva i un superdepredador», detalla Rojas.
La trobada també servirà per presentar l’Associació per la Ramaderia Extensiva a l’Alt Empordà, formada pels professionals que trepitgen la zona entre el cap de Creus i l’Albera.

PEDAGOGIA I SECTOR PRIMARI. Una de les aportacions destacades d’aquesta taula rodona és la voluntat de fer pedagogia i acostar la realitat del sector primari als responsables polítics. «Durant unes hores ho viuen en primera persona, i això facilita que empatitzin amb nosaltres», explica Rojas. La Fira de la Transhumància també vol posar en valor els beneficis de la ramaderia extensiva, en què el bestiar recorre grans extensions de terrenys. Aquesta pràctica es reflecteix en el territori que trepitgen, ja que prevé incendis i transforma de forma positiva el paisatge, gràcies a les deposicions dels animals, que fertilitzen la terra durant el seu pas.

Per a Rojas, aquesta tasca divulgativa és essencial, ja que «gran part del problema del sector prové de la tria del consumidor. Escollir productes locals és important: som el que mengem».
 
ESQUELLES. Un altre dels actes destacats del programa és la presentació d’Esquelles, el volum escrit pel periodista banyolí Jordi Nierga, amb imatges de Martí Albesa i editat per Gavarres. Es tracta d’un recull de catorze relats d’alta sensibilitat narrativa escrits «des de la meva posició com a periodista local. El que he fet son cròniques. El format és idèntic en tots els capítols: una visita, una conversa llarga i un personatge molt real que viu i arrela en un lloc concret. Això m’ha obligat a afinar molt la mirada», explica Nierga.

Cada capítol brinda un nou angle que acosta el lector a la feina contemporània de la ramaderia extensiva. Un apropament únic i irrepetible: «He mirat pel forat del pany un món que és immens. Això m’ha obligat a acotar molt el que deia. Si demà tornés a fer qualsevol de les entrevistes sortiria una crònica completament diferent, i aquesta és la gràcia», descriu.

Els relats recullen perfils molt diversos de persones que han entrat en aquest món des d’orígens diferents, però que comparteixen un element comú: «Una decisió de vida que implica molta capacitat de renúncia. Alguns podrien optar per models ramaders més rendibles i no ho fan. Sovint fan la tria per arrelament, i d’altres per compromís amb el producte».

Per a l’autor, no correspon ni a ell ni a la societat «dignificar la pagesia només amb discursos: això ja ho fan ells, dia rere dia, malgrat totes les dificultats. Està molt bé aplaudir-los o donar-los suport a les xarxes, però el que cal entendre és que el que prové de pagès s’ha de consumir: s’ha de menjar i s’ha de beure».