Estem al llindar d’un nou món. La filosofia del diner públic com a única font de finançament de la cultura (a Catalunya, si de cas) sembla tocar fons. Paral·lelament, mai hi ha hagut tanta gent que vulgui dedicar-se a alguna disciplina artística, i d’altra banda, l’eclosió de les xarxes socials ofereixen una possibilitat fins ara inaudita: la de posar en contacte els creadors amb el públic o els futurs mecenes sense la necessitat d’intermediaris.