Aquest final del 2011 i el proper 2012 pinta molt magre per a l’art. I no ens referim a la creació pròpiament dita, la qual, potser, durant les èpoques convulses de la història s’ha vist esperonada i ha fet que els creadors donessin el millor de si mateixos. Per no comentar que la majoria d’artistes estan acostumats a viure en una mena de ‘crisi permanent’ i obligats a reinventar-se in secula seculorum. Parlem de les subvencions i diners públics que fins ara cada consistori dedicava a la promoció d’actes culturals i que l’actual conjuntura de crisi ha fet minvar dràsticament.