L’Andy Warhol va dir un dia que per tenir èxit, el primer de tot que cal “és ser atractiu a l’èxit”. Però, com es mesura aquest component d'atractivitat? Està clar que no és el mateix tenir èxit en el món de la lírica, que en el de la pintura o en el de la informàtica. Si ens atenim al món del jazz, que és el que aquí ens ocupa, i ho contextualitzem en un segle XXI en què el poder de la imatge és indiscutible, podríem dir que caldria, primer de tot, tenir unes qualitats innates per la música; després, disposar de la capacitat de sacrifici que aquesta sempre exigeix i, tercer, estar tocat per un no sé què impossible de definir que fa que quan puges a l’escenari atraus totes les mirades i monopolitzes l’espectacle. I això, és el que l’Andrea Motis té.