“Des que vaig tenir els meus dos fills (bessons), fa quinze anys, que no he tornat a escriure novel·les per una senzilla raó: tinc massa responsabilitats familiars com per arrossegar una novel·la al cap. La novel·la és possessiva i gelosa, se’t presenta a tothora i et demana que l’atenguis; en canvi, el conte és promiscu i et permet tenir aventures. Pots escriure contes i tenir família sense problemes... Bé, el cert és que alguna vegada he pensat a fer una novel·la i aprofitar per deixar la família... ”. Amb aquest sentit de l’humor explicava l’escriptor Sergi Pàmies (París, 1960) les raons de la seva dèria pels contes. Ho feia ahir dijous a la biblioteca de l’institut Ramon Muntaner de Figueres en una roda de premsa prèvia a la concessió del Premi de Narrativa M.À. Anglada que atorga aquest centre i que ha guanyat pel seu darrer treball, La bicicleta estàtica. La trobada va servir per desvetllar alguns dels secrets de la seva obra.