Una taula rodona recordarà aquest divendres el centenari del naixement de l’escriptora i poetessa empordanesa Maria dels Àngels Vayreda. L’acte (20.15 h) l’ha organitzat Atenea, a la seu del Casino Menestral, i comptarà amb la participació de quatre persones que la van conèixer en vida o que han treballat la seva personalitat intel·lectual. En concret, hi participaran el seu nebot, el botànic Joan Vallès; el periodista i escriptor Emili Casademont, el catedràtic de llengua catalana Jordi Pla i l’enòleg i escriptor Eduard Puig i Vayreda, igualment vinculat familiarment amb l’autora.

És evident que Maria dels Àngels Vayreda i Trullol és una figura poc coneguda. Nascuda a Lladó el 1910 i morta a Figueres l’any 1977, era néta del botànic Estanislau Vayreda i es va casar amb el farmacèutic Joan Xirau i Palau, membre d’una nissaga de prohoms de la cultura i la política catalana. L’escriptora va viure exiliada a Mèxic des de 1939 i fins al 1950, any en el qual es va establir a Figueres. Després d’una intensa activitat literària al país centreamericà, publica el poemari El testament d’Amèlia (1964) i la novel·la Encara no sé com sóc (1970), premiada als Jocs Florals de Barcelona i que li va donar una projecció per tot Catalunya i que va obtenir una valoració molt bona tant per la crítica com pel públic. Les seves darreres obres publicades van ser -en poesia- La boira als ulls (1977) i La meva masia (1978) i la novel·la Els defraudats (1980), les dues darreres quan ja havia mort.

El 2007, en commemorar-se els 30 anys de la mort de l’escriptora, l’Institut d’Estudis Empordanesos li va dedicar una de les seves monografies. L’aleshores president de l’entitat, el seu nebot Eduard Puig i Vayreda, assenyala que l’objectiu d’aquell volum era “divulgar i reivindicar l’obra i la seva figura perquè és la forma de reparar un cert oblit, que pateixen molts autors certament, però que és totalment injust en aquest cas i no concorda amb el gran esdeveniment que va significar per al món literari del seu moment la publicació d’Encara no sé com sóc”.