Ja em sembla bé que el Barça guanyés la Champions, ho trobo genial, que quedi clar abans de res. També em sembla bo i bonic tot això del planter, que l’entrenador sigui de casa, que s’hagi guanyat escandalosament al camp del Madrid... tot perfecte. Un meu amic va anar a Roma, el mateix dia, a veure la final de futbol. Va pujar a l’avió a Girona i arribats a lloc els esperava un bus que els portà a l’estadi. Van dinar una mica (de pressa i malament -diu), i cap a dins el camp, a esperar dues hores i mitja abans del partit. Acabat el matx, bus cap a l’aeroport, fent una volta per una foto davant la basílica de Sant Pere i passar per davant de la piazza Spagna per veure les famoses escales, pujada a l’avió i arribada a Girona dijous a la matinada. A un servidor no li agrada gaire el futbol i per això no m’entra al cap que es pugui anar a Roma a fer el que va fer el meu amic i no anar enlloc més. No m’entra al cap, no sabria què dir-hi; si em proposessin un “viatge” semblant diria que no, gràcies.

No és pas que en sigui un partidari absolut, però passar per davant del Vaticà sense ni tan sols col·locar-se entre la columnata de Bernini ho trobo greu. I és que el Vaticà és important: costà la pèrdua de milions d’ànimes a l’església de Roma, perquè Martin Luter s’alçà contra les indulgències que els papes venien per pagar les obres vaticanes, i va arrossegar en el seu cisma els laboriosos països del centre d’Europa.