Esport i humor sota la cistella
El sènior B del Club Bàsquet l’Escala troba a Instagram una manera d’explicar-se i de relativitzar els resultats damunt del parquet

El passat diumenge 26 d’abril el sènior masculí B del Club Bàsquet l’Escala visitava el pavelló del Cristinenc per intentar amarrar la cinquena victòria del curs a Tercera Territorial. No ho va assolir: l’equip costaner, perjudicat per un desencertat primer quart (25-9), va cedir per 69 a 61, malgrat els 16 punts del jove Biel Pous.
Instants abans, en Biel havia predit que en faria 15, de punts; per tant, l’auguri es va quedar ben a prop de materialitzar-se. Així ha quedat palès en un compte d’Instagram de nom ben palmari, @elsdolentsdelescala, on un dels jugadors del conjunt escalenc, en Jordi Coll, editor i creador de contingut amb milers de seguidors a Instagram TikTok (@shorycoi), recull les impressions dels seus companys de vestidor abans del partit: quan un jugador encerta o es queda per sota dels punts que encistellarà se sent un so d’aprovació; quan, en canvi, es confia massa i pronostica una actuació ofensiva més enlluernadora de la que acabarà essent, el soroll resultant és de mofa; juraria que un pet. En aquests clips també s’hi mostren moments de les xerrades tàctiques del míster, en Gregori Rivas, ‘Gori’, o el suport dels aficionats, un grup d’incondicionals que acaba essent més present pels seus càntics que pel volum dels membres integrants. «Al principi l’objectiu era abraçar la gràcia i compartir comentaris que fèiem en privat; tots sabem que amb el bàsquet no ens hi guanyarem la vida, i per aquest motiu vam començar a publicar aquest contingut: per tal d’ensenyar que la part més important del que estem fent, a part de competir, és passar-nos-ho bé amb els amics, una cosa que valorem enormement, fins i tot per sobre de l’àmbit esportiu», explica en Jordi, que també celebra la bona rebuda de la iniciativa a dins del vestidor: «Ningú s’hi ha oposat, a la gent li fa gràcia i ho valoren molt positivament».
«FER GRUP». Qui també festeja aquesta proposta és en Lluc Bosch, coordinador de l’entitat i jugador del sènior B. Assenyala que els vídeos no són res més que unes píndoles audiovisuals que concentren l’essència del col·lectiu: «El somni que tens de petit, allò d’entrenar i arribar una mica enlaire, ja fa temps que ha quedat en un segon pla per a tots nosaltres; el que volem és fer grup, anar a sopar els divendres i passar-nos-ho bé jugant i a fora de la pista».
Per a en Lluc és especial, tot això, tenint en compte que és l’únic integrant que ha jugat sempre al club. Vindria a ser un supervivent, vaja. Recorda que fa un parell de temporades eren molt pocs –tant en els entrenaments com en els partits–, i que alguns van plegar i d’altres van decidir fitxar per altres clubs. «Em vaig quedar sol i amb dues opcions damunt la taula: o anava a un altre equip o en formava un aquí, a l’Escala, d’on no volia marxar. Vaig començar a parlar amb gent amb qui havia jugat de petit i la resposta a la crida va ser bona».
Ressalta que es van plantar uns bons fonaments: «La temporada passada va anar molt bé; vam fer molta pinya i em vaig retrobar amb antics companys. Realment, va ser la millor temporada que he jugat mai com a sènior, i que anés bé s’ha reflectit en aquest curs, ja que hem pogut seguir amb l’equip malgrat algunes baixes, encara que també s’han incorporat fitxatges que han entrat molt bé».
No es tracta d’un passatemps. O, més ben dit, no es tracta d’un passatemps i prou. El sènior B competeix, per descomptat, però en Lluc reconeix que si es perd «no hi ha males cares». S’ho agafen amb tota la naturalitat del món –com també les victòries–, i és precisament això, el fet de ser naturals i de relativitzar el vincle entre esport, competició i diversió, el que ha popularitzat els seus continguts a les xarxes socials. «Al principi, quan penjàvem els primers vídeos, molta gent –de l’Escala i també desconeguts– ens feien saber que ho havien vist», apunta Bosch, que reconeix que fins i tot alguns rivals els han fet comentaris al mig del partit: «M’he trobat defensant un jugador i que ell mateix em pregunti quants punts faré».
«Al final el bàsquet potser queda en un segon pla; ens agrada jugar-hi i és l’excusa per trobar-nos i estar més units, de poder valorar els partits des del bon ambient», conclou en Lluc, qui preguntat per quants punts farà en el pròxim partit –el 9 de maig contra el Bescanó–, diu, sorneguer, que 18.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari