L’esdeveniment de la sèrie The Choosen (D. Kenkins, 2017, “Els elegits”) va provocar sens dubte un tsunami en l’àmbit cinematogràfic. Ja porta cinc temporades i quaranta episodis publicats, amb accés des de les plataformes televisives i obert al gran públic. El seu creador desitjava posar en pantalla una història sobre Jesús que marxés de les representacions anteriors, de manera que, a més d’aprofundir en les persones que es van trobar amb aquest important personatge del segle i de la nostra era, es pogués mostrar el Senyor d’una forma més personal, íntima i immediata. A fe de Déu que ho va aconseguir en aportar a l’univers cultural una producció molt recomanable. Comptat i debatut, sentencia Sheldon Cooper a The Big Bang Theory, ens trobem a l’era daurada de la televisió. Oimés, una audaç seqüela de Black Cinema fou The Book of Clarence (J. Samuel, 2024), que exercia una contrarèplica del relat evangèlic de la passió des del punt de vista del germà bessó de l’apòstol Tomàs. La gràcia es troba aquí en el fet que tots els personatges són negres, des de Jesús fins a Clarence, el protagonista. Però hi ha un únic blanc: Pilat! Per què deu ser?

Segons el portal Filmaffinity, s’ha produït recentment una veritable onada de creació cinematogràfica que toca les temàtiques religioses més diverses. Així, si en aquell 2017 varen comptabilitzar-se’n vuitanta-dos títols, a continuació no ha fet sinó incrementar-se aquella quantitat cada any, superant el centenar el 2019 i el 2024; un comportament que indica que la temàtica religiosa interessa l’espectador corrent del segle xxi, sempre que es proporcioni una bona història en una bella narració de pel·lícula. Com deia Truffaut, «Si c’est beau, c’est vrai!» (“Si és bonic, és veritable!”). Em proposo aquí citar un grapat de relats fílmics que han cridat la meva atenció i que poden ser recomanables.

En un anterior article, parlava de Mary (D. J. Carusso, 2024), que desenvolupava la història de la mare de Jesús, així com del naixement d’aquest, però amb la novetat que incloïa amb força els esdeveniments explicats en els evangelis apòcrifs de la infància, sobretot en el de Tomàs, on importen moltíssim la presència dels miracles, prominents en l’infant Jesús. A aquesta la seguiria en cronologia The young Messiah (C. Nowrasteh, 2016), que inicia la història a l’exili, a Egipte, i el retorn de la sagrada família a Natzaret.

Cal saltar històricament al segle xix per trobar-se amb Cabrini (A. Monteverde, 2024), una dona italiana, pobra però audaç que, gràcies a la motivació de la seva fe, és capaç de vèncer el sexisme i la intolerància en la Nova York naixent.

La transició cap al segle xx es trasllada al cinema en importants sagues com les d’El Senyor dels Anells i de Les cròniques de Nàrnia, ambdues portades meravellosament al cinema, que van marcar una època, alhora que mostren el diàleg entre el dubte i la fe, la recerca del sentit de la vida i el perill de la temptació de la caiguda en el mal. Llurs autors, J. R. R. Tolkien (†1973) i C. S. Lewis (†1963), eren companys d’Òxford i formaven, amb uns quants companys més, un grup de lletraferits, els Inklings, que passarien a la història. Ambdós compten amb sengles biografies en el cinema: Tolkien (D. Karukoski, 2019) i The most reluctant convert (N. Stone, 2021); potser aquesta última la més debatuda, perquè s’hi narra la conversió de Lewis al catolicisme, gràcies a les seves descobertes i el debat intern sobre el dubte, la fe i l’esperança, temes que eren de conversa habitual en el seu grup literari dels Inklings. El mateix Lewis acompanya el personatge encarnat per un Anthony Hopkins de noranta anys a la La última sesión de Freud (M. Brown, 2023), a la recerca de la fe, de Déu i de la certesa humana, més enllà de la neurosi que el creador de la psicoanàlisi projectava sobre el fet religiós. Com sostenia el psiquiatra Jordi Font (†2024), després d’un segle d’estudis, «una psique sana s’expressa en una religiositat sana, mentre que quan és malaltissa, igual és la religiositat». 

En una clau una mica més tenebrosa i potser no tan recomanable, apareixen produccions com Between the temples (N. Silver, 2024), sobre els dubtes de fe d’un creient jueu, temàtica no gens ben considerada entre els creients d’aquesta religió; la no sé per què tan premiada Conclave (E. Berger, 2024), on es furga en els presumptes secrets vaticans, amb final inesperat; Heretic (S. Beck, 2024), amb un Hugh Grant abandonant els seus rols seductors per endinsar-se en la cara fosca de la humanitat i de la religiositat, confirmant el principi del Dr. Jordi Font.

No voldria acabar sense citar la molt recent Historias del buen valle (J. L. Guerin, 2025), que se situa al nou barri de Vallbona i se centra en el seu renaixement social, de la mà del bon company Mn. Pepe Rodado, sempre al costat dels més senzills de casa nostra, en un relat molt proper a El 47 (M. Barrena, 2024), emplaçat just a la vall del costat.