Visitar l’exposició Objectiu Meli significa iniciar una travessa silenciosa per la memòria viva de Figueres, l’Empordà, la Costa Brava i el Pirineu. Imatges d’un paisatge humà i geogràfic que Melitó Casals va capturar fins a convertir les instantànies en un testimoni visual de finals del segle xx. 
Part de la mostra ens descobreix l’univers de la Figueres d’abans, la dels comerços familiars, del ramblejar mudat, de mainada jugant al carrer, d’aquella ciutat animada de mirades lentes. Les imatges tenen la força de la veritat i la delicadesa de la nostàlgia. Meli no busca l’espectacle, sinó la permanència, retrata l’escena i copsa amb enginy el batec del moment. 

Com a fotoperiodista, va saber crear sinergies amb els artistes del moment, en especial va iniciar una relació intensa i de complicitat amb el mestre Dalí, que va començar el 1949 i va durar quatre dècades. Tanmateix, és també el fotògraf observador que, curiós, s’atura per atrapar la vida a la menuda, el calidoscopi popular dels personatges anònims, protagonistes singulars del diari, del quotidià. 

Meli va entendre que la càmera no era només una eina tècnica, sinó una forma de compromís amb la realitat. La seva feina va ser essencial per construir la memòria col·lectiva de moltes generacions. Gràcies a la seva particular mirada, avui ens veiem en un passat que ens descobreix qui som. L’exposició converteix el nostre entorn en un paisatge emocional. Un complet arxiu de vides amagades, de moments irrepetibles.

Fotògraf polifacètic va saber combinar hàbilment una variada tipologia de fotografies, de carnet, de casaments, d’esdeveniments diversos, i va interpretar com ningú la llum capriciosa de la Costa Brava. 

Meli és l’artista que immortalitza l’escenari de la vida; hàbil, atrapa la singular instantània que, si no es dispara en el moment just, desapareix per sempre. La seva obra té quasi una dimensió literària: cada fotografia és un relat breu, una finestra oberta que convida l’espectador a recuperar records i emocions.  Aquest és el seu testimoni, darrere de cada instantània hi ha sempre una història per ser descoberta. 

És just en aquesta capacitat de suggerir, més que de mostrar, que converteix el seu treball en patrimoni sentimental. 

Avui vivim un temps de velocitat trepidant, de pluja d’imatges efímeres; tornar a Meli vol dir recordar el valor de mirar amb atenció, d’observar lentament, d’aturar-se i descobrir que la fotografia pot ser memòria, identitat i resistència contra l’oblit. 

Figueres, amb aquesta magnífica exposició, realitza un merescut homenatge a un dels seus millors fotògrafs. Un mestre de la imatge, de mirada propera, sensible i profundament humana. El seu llegat rau en la màgia de convertir el quotidià en extraordinari i recordar-nos que… una imatge val més que mil paraules.