A l’alcalde Masquef li agrada sovint recórrer a la pedagogia de proximitat quan parla de les finances municipals. Ens diu que l’economia de l’Ajuntament de Figueres s’ha de gestionar com una economia domèstica, amb el seny de qui administra una llar. Doncs bé, si mirem la documentació que el govern ha portat al plenari municipal, la conclusió és clara: si l’Ajuntament fos una casa, la teulada tindria goteres, el jardí estaria abandonat i la caldera no funcionaria, tot i tenir una guardiola plena de bitllets que ningú s’ha molestat a fer servir.

El govern de Figueres ha incomplert la regla de la despesa en la liquidació del pressupost de 2025. Per entendre’ns: l’administració t’obliga a seguir un ritme de despesa equilibrat per no desestabilitzar el sistema, i el govern de Masquef ha descarrilat amb un superàvit de més de 5,6 milions d’euros; argumentat amb una compra de la qual n’era perfectament coneixedor per poder reaccionar i tenir un pressupost equilibrat. Aquest error de càlcul no ve d’haver fet grans inversions transformadores, sinó d’una gestió deficient dels temps: teníem els diners, tenim moltes mancances i no s’ha fet.

Això ens obliga ara a aprovar un Pla Econòmic Financer (PEF) per al període 2026-2027. És a dir, Figueres estarà sota la lupa i el control estricte de la Generalitat i el Ministeri d’Hisenda perquè el govern local no ha sabut fer la feina a temps. A vegades, val més arriscar-se a un dèficit que caure en el superàvit contra els interessos dels ciutadans, perquè acabaràs fent un Pla Econòmic Financer igualment.

Diu l’alcalde que cal gestionar com a casa. Doncs apliquem-ho. L’Ajuntament presenta un superàvit de més de 5 milions d’euros. Tenir diners a la caixa és una bona notícia? Només si es tradueixen en serveis o inversions per a la ciutadania. Tenir 5 milions «sobrants» mentre els carrers de Figueres estan bruts, l’enllumenat falla en alguns barris i la seguretat segueix sent la principal preocupació dels veïns no és «seny», és incapacitat.

En el llistat de projectes que s’han arrossegat d’anys anteriors i que han provocat aquest desajust hi trobem de tot: millores en senyalització viària, inversions en zones de jocs infantils, enllumenat públic, manteniment dels centres escolars (126.000 €!!!) o reposició de clavegueram i sanejament. Són temes del dia a dia, coses que afecten directament la qualitat de vida de la gent. Que aquestes partides no s’hagin executat quan tocava i ara ens portin a un Pla Econòmic Financer és el certificat oficial que el govern va a remolc de la realitat.

Mentre l’alcalde ens parla de números, la realitat és que aquesta incapacitat de gestió té noms i cognoms al carrer: 126.000 euros en millores a les nostres escoles o més de 370.000 euros destinats al clavegueram i sanejament que segueixen esperant en un calaix mentre la xarxa s’envelleix. Figueres té urgències que no poden esperar els calendaris electorals de l’alcalde ni futures pròrrogues; ja avancem que veurem excessos a mesura que ens acostem al 2027 —el conegut confeti postconvergent.

Més enllà de metàfores domèstiques o calendaris interessats, cal governar amb eficiència, i no fer-nos passar la vergonya d’haver de ser intervinguts per no haver sabut comptar bé els terminis. Menys «comptes de la vella» i més gestió professional per a una ciutat en què veiem com es va perdent el temps.