Com a dona, mare i regidora, m’enfronto sovint a una realitat incòmoda: la violència masclista canvia de forma, però no desapareix. Es transforma, s’amaga, es fa més subtil o més invisible, i avui, massa sovint, es cola a través de les pantalles.

Vivim en un món hiperconnectat, i això té coses meravelloses. Però també ha obert la porta a noves formes de violència que afecten, sobretot, les dones més joves. Nenes i adolescents que creixen amb el mòbil a la mà i que poden patir, fins i tot sense adonar-se’n, control, insults, difusió d’imatges, manipulacions emocionals o pressions a través de les xarxes.

Quan una noia rep centenars de missatges en una hora exigint saber on és. Quan es publiquen fotografies sense el seu consentiment. Quan una menor és humiliada en un grup de WhatsApp de classe. Quan algú decideix trencar la seva intimitat i convertir-la en una arma. Això també és violència masclista. I és tan real com les altres.
Com a regidora, no puc ni vull resignar-me. Els ajuntaments estem a primera línia i tenim l’obligació de reaccionar. Per això, des del PSC de Figueres presentem al pròxim ple una moció centrada en la violència masclista digital, coincidint amb el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

No és una moció més. És una crida. Una crida a reconèixer el que moltes no poden ni explicar.

La violència digital no deixa blaus, però deixa ferides profundes: ansietat, por, vergonya, pèrdua d’autoestima. I moltes dones no ho expliquen perquè pensen que «no n’hi ha per tant», que «passa a tothom» o que «no és violència». Sí, ho és; i sí, importa.

Una crida a educar en el món que realment tenim. Educar per a un entorn digital segur ja no és una opció. És una necessitat. Infants i joves han de saber identificar abusos, límits, drets i riscos. I les famílies hem de tenir eines per acompanyar-los.

Una crida a reforçar els serveis que poden salvar vides. No podem permetre que cap dona a Figueres es senti sola quan pateix violència, sigui física, psicològica o digital. Necessiten suport, recursos i professionals formats. Una crida a la unitat política en una lluita que ens transcendeix. La lluita contra la violència masclista no té colors. Ens afecta a totes i a tots. I per això espero i desitjo que la moció que presentem sigui aprovada amb el màxim consens possible.

Com a dona sé què vol dir créixer en una societat que encara carrega massa estereotips i massa silencis. Com a mare, sé que l’educació i l’acompanyament són l’únic camí. I com a regidora, tinc clar que les institucions hem de ser valentes i no hem d’amagar-nos darrere de discursos neutres o inofensius.

Les pantalles no poden convertir-se en un espai d’impunitat.

Les dones no podem continuar pagant el preu de cada evolució tecnològica.

I la política no pot mirar cap a una altra banda.

Aquest 25N, a Figueres alcem la veu també per totes les que pateixen en silenci darrere d’un mòbil.

Per nosaltres, per totes, i per les que ja no hi són. Continuem endavant.