La Margarita és una flor no empordanesa arrelada a l’Empordà. No parlo de floricultura. Parlo d’una dona admirable que aquest mes de novembre —dia 13— ha arribat a la fita dels 85 anys. Una dona que l’atzar, per dues vegades, va portar a l’Empordà: la primera, en els dies terribles del final de la guerra, quan una honorabilíssima (honorable pel seu gest) família de comerciants figuerencs va obrir la porta de casa seva i va acollir una família de republicans que, fugint i ja a la ratlla de la frontera, va decidir no creuar-la en el darrer instant. La segona, quan el seu pare va decidir tornar a aquella ciutat del nord que li havia estat refugi per emprendre una nova etapa comercial i establí un negoci de mobles al final del carrer Nou. La Margarita ha estat una dona que al llarg de la seva vida ha lluitat per traçar i seguir el seu camí: una dona que volgué estudiar música i que va fer de la música un pilar de la seva vida; una dona que va fer i fa de la cultura la columna vertebral d’una part de la seva existència: amant de l’òpera i el teatre, ferma defensora de la llengua, i de la pàtria, figura imprescindible en la vida cívica de Figueres i l’Empordà. Ella ha lluitat contra les adversitats de la vida i ha gaudit dels moments de felicitat (professional, familiar, cultural, política), i això no és evident en una dona que va viure la seva infància i joventut en temps de la més dura repressió franquista, quan ser dona, catalanista, determinada i lluitadora no eren precisament virtuts reconegudes per la societat. Model per a les que hem seguit, dona que manifesta obertament les seves opinions sobre els esdeveniments en què participa, dona que parla alt i clar, que va a tot arreu, sola o amb les amigues, llotja d’autoritat al teatre municipal o opinadora sàvia al Casino Menestral. Jo vull felicitar els seus 85 anys i desitjar-n’hi molts més, a aquesta dona referent, resistent, respectable i respectada tant com estimada. Que els que la coneixeu feu el mateix, i els qui no la coneixeu us feu explicar qui és aquesta dona, o penseu en les Margarites del vostre entorn. Estem en deute amb una generació de dones com ella, que en moments de molt autoritarisme i poc feminisme van obrir un camí i ens van obrir un camí, i que avui em fan pensar: gràcies, i per molts anys més, Margarita.