I els cartaginesos feien consideracions respecte dels canvis de la Fortuna, que tant havia canviat des que els exèrcits de Cartago assetjaven les portes de Roma: ara veien com Roma era a les portes de la seva ciutat. I ploraven per les debilitats d’haver de contractar mercenaris, donat que els cartaginesos no eren dotats per a la guerra. I erròniament es queixaven de la pèrdua de l’aliat Sífax i del fet que, aquest cop encertadament, Masinissa s’havia declarat públicament com el seu pitjor enemic i no veien cap altra possibilitat d’ajuda. Varen decidir fer una lleva extraordinària entre la població urbana i la rural, reclutar mercenaris, reforçar les defenses de la ciutat, acumular gra i subministrament d’armes i enviar una flota contra la romana a Hipona. Llavors va arribar la notícia que era Leli i no Escipió qui comandava les forces de Roma, que a més eren només suficients per a saquejos puntuals i no per a l’assalt de Cartago, i es varen veure alleujats de les seves preocupacions. Varen decidir enviar missatgers a Filip de Macedònia, prometent-li dos-cents talents de plata (un talent = 27 kilos) si envaïa Itàlia o Sicília. A Anníbal li varen demanar que forcés la guerra a Itàlia i al seu germà Magó li varen enviar vint-i-cinc vaixells de guerra, sis mil soldats, vuit-cents genets, set elefants i molts diners per reclutar mercenaris i amb totes aquestes forces traslladar-se al costat d’Anníbal i reforçar la guerra allà, per impedir així que Roma envaís l’Àfrica. La flota de Leli seguia saquejant el territori i el príncep Masinissa, assabentat de la seva arribada, va anar a veure Leli amb uns pocs genets, queixant-se perquè Escipió no aprofitava els moments de desconcert de Cartago, amb Sífax distret fent la guerra a altres veïns, i oferint la seva ajuda amb una força de cavalleria i altra d’infanteria que no serien menyspreables. Masinissa va informar Leli que una flota de Cartago es dirigia cap a Hipona, però que sense les forces d’Escipió, seria millor no enfrontar-s’hi. Al següent dia, Leli, amb els vaixells carregats de botí, va sortir cap a Sicília, on va exposar davant d’Escipió el que li havia dit Masinissa, cosa que va despertar molt d’interès i feu apressar el projecte d’invasió. I els legionaris, veient el carregament de botí que duien els de Leli, varen incrementar també el seu interès per anar cap a Àfrica, on els cartaginesos havien establert punts d’observació a cada turó, esperant amb inquietud les notícies de Sicília, on seguien els preparatius, fins que, no volent més demora, Escipió va donar l’ordre de reunir tota la flota, infanteria i cavalleria a Lilibea (Marsala) i esperar el primer dia propici per viatjar, des d’on van desplegar veles cap a l’Àfrica, amb la benedicció dels déus. No trobem acord entre els diferents historiadors en quants homes i bagatges es varen embarcar, van des de deu mil infants i dos mil dos-cents soldats de cavalleria, fins a altres que en donen trenta-dos mil entre els de peu i els genets: Livi declina donar xifres, vist com altres es passen: «Celi no dona xifra exacta, però exagera tant que fa la impressió d’una multitud incomptable, quan diu que “els mateixos ocells varen caure a terra atordits pels crits dels soldats i aquest grup tan poderós va embarcar com si cap home hagués de quedar a Itàlia o Sicília”». Escipió va supervisar personalment l’embarcament a la flota, comandada per Gai Leli. Escipió, que no volia sorpreses, havia ordenat provisions per quaranta-cinc dies, incloent quinze dies de menjar ja preparat, perquè així els soldats es poguessin dedicar a complir ordres i batallar, sense altres preocupacions. Tot a punt per a la propera píndola, amb les legions a l’Àfrica!