Salvar el comerç de Figueres

Qualsevol que passegi per la ciutat en els darrers temps s’adona que el comerç no està bé. Cada vegada hi ha més locals tancats, es perden locals comercials importants i els que s’obren generalment són de baix valor afegit. El tancament del Zara n’és el darrer exemple. Certament, és una dinàmica que es produeix a la majoria de ciutats, però Figueres sempre ha estat una ciutat comercial i per això no hauria de renunciar al seu potencial. De fet, segons el Cens comercial de Catalunya, al 2023, la ciutat continuava essent el municipi de més de 20.000 habitants amb més comerços per capita, amb 16,08 per cada 1.000 habitants, per sobre de Vic amb 16,03/1.000.
És evident que Figueres ha de tenir la voluntat de continuar essent una ciutat comercialment potent i per aconseguir-ho ha de marcar una estratègia clara. La bona notícia és que la ciutat té tots els ingredients necessaris per sortir-ne victoriosa, a diferència d’altres ciutats similars, però si no ho fa, veurem com el comerç local es va perdent.

Per poder sortir-s’en, la ciutat ha de tenir clar dues coses:

La primera, no pot dependre de la capacitat de compra dels figuerencs ni dels empordanesos. La realitat social de Figueres és la que és i no fa pinta que canviï. El comerç necessita atraure altres tipus de compradors si vol muscular-se. Tampoc dependre dels veïns dels pobles, ja que ni són suficients ni estan per la «labor». Això no vol dir renunciar a aquests compradors, sinó que amb aquests no n’hi ha prou.

La segona, la solució ve de fora. Per sort, la ciutat té una població flotant estrangera molt important a la qual no se li ha sabut treure prou profit des del punt de vista comercial. Evidentment, és molt important cuidar i incrementar el comprador francès. En aquest sentit, es poden fer moltes coses per promocionar-nos a l’altra banda dels Pirineus. Però aquí no hi ha el gran potencial de creixement. El verdader impacte és, sobretot, saber traduir els turistes en compradors. En primer lloc, els centenars de milers de visitants del Museu Dalí. Els tenim aquí i hem de ser capaços d’integrar el comerç en la seva experiència turística. A més, el turista cultural gasta molt més que la majoria de turistes. Per sort, no tenim oferta comercial de souvenirs o de turisme low cost, sinó que hem de fer que els turistes comprin l’oferta comercial existent.

I en segon lloc, hem d’aprofitar per vendre la nostra oferta comercial als milions de turistes que s’allotgen a la Costa Brava nord. No hi ha cap altra ciutat amb l’oferta comercial de Figueres entre Platja d’Aro i Girona. Figueres ha de vendre’s a aquests turistes com la ciutat de shopping de la zona. El shopping cada vegada té més pés en el viatge del turista, sinó que li preguntin a Barcelona o a La Roca Village. Tothom que viatja i s’allotja una setmana al Port de la Selva o a l’Escala tindrà la necessitat d’anar un dia a una ciutat a comprar. La clau és que ho faci a Figueres. Això es tradueix en promoció a la destinació i millores en aparcament, senyalització, seguretat, etc. I igual amb tots els que tenen segona residència a l’Empordà; aquests també són un públic a atraure molt més del que es fa fins ara. També s’ha de saber aprofitar el fet d’estar connectat en una hora en alta velocitat amb Barcelona, amb 20 milions de turistes anuals, dels quals 1,3 nord-americans, amb un poder de compra molt superior als europeus i enamorats de Dalí i l’enogastronomia.

En definitiva, la salvació del comerç figuerenc no vindrà de fer fires o festivals per atraure gent de la comarca els caps de setmana, sinó d’entendre que el turisme pot representar el gruix suficient per reforçar l’oferta comercial de la ciutat. I això vol dir incrementar els compradors francesos i els que tenen segona residència a l’Empordà, aconseguir convertir una part dels visitants del museu Dalí en compradors i, sobretot, esdevenir la ciutat del shopping per tots aquells turistes que s’allotgen a la nostra costa. No és tan difícil com sembla. Tenim la possibilitat de revertir la decadència comercial, estaria bé fer-ho.