Aquests dies ha fet dos anys de les eleccions municipals de 2023 i també de la constitució del nou ajuntament. El govern, amb una majoria absoluta, del PSC, segueix en el càrrec i ja encadena 18 anys de gestió municipal a l’Escala. Afegeixo aquesta qüestió al principi de les meves línies perquè no és menor: el PSC fa dos anys que governa aquesta legislatura, sí, però en fa 18 que gestiona de forma íntegra els nostres recursos i que decideix les polítiques que es fan o no es fan a l’Escala.

Des d’ERC l’Escala sempre hem tingut una idea molt clara de per què ha de servir la política municipal: per defensar un poble i posar al centre la seva gent. No és una frase buida. És una necessitat. Per desgràcia, però, el govern actual del PSC no ha apostat mai per aquest camí i aquesta legislatura no és diferent. 

Estem a l’equador del mandat, i la sensació que tenim des d’ERC és clara: s’han desaprofitat dos anys, dos anys que podrien haver servit per transformar, per escoltar, per fer projectes de futur valents i que siguin de veritat qüestions que resolen problemes reals. Però no ha estat així. El govern ha preferit continuar amb una gestió basada en la inèrcia i «qui dia passa, any empeny i vot que no perdo».

Aquest govern no s’ha mogut del guió que va deixar dibuixat l’anterior alcalde, Víctor Puga. No s’han assumit projectes propis, no s’ha apostat per cap idea innovadora. I això no és només una qüestió de caràcter polític. És una qüestió de voluntat. El PSC fa política pensant a no molestar ningú i que no se’ls vegi massa, però un poble viu necessita lideratge, no una gestió a la defensiva. 
Mirem les xifres: aquest 2024 només s’ha executat el 12% de les inversions previstes, mentre tanquem l’any amb nou milions d’euros de superàvit de nou. Això no és bona gestió perquè tots aquests diners que tenim en un calaix són diners que no s’han invertit a fer avançar el poble. Uns diners que podrien estar invertint-se ara mateix en habitatge públic, en la millora dels serveis als barris, en reforços de neteja i seguretat, en un transport públic que connecti els barris entre ells i amb el centre, en la creació d’espais per a la joventut i l’esport.

I mentrestant, el gran problema de l’Escala continua sense resposta: l’accés a l’habitatge. Fa 18 anys que governa el mateix color polític i encara no s’ha fet una aposta clara per garantir habitatge assequible per als nostres joves, ni per a les famílies que volen viure a l’Escala ni per a la gent gran que necessita habitatges adaptats a les seves necessitats. Des d’ERC l’Escala ens neguem a acceptar que la normalitat sigui haver de marxar del poble per poder independitzar-se o poder construir un futur. L’habitatge públic no pot ser només una responsabilitat de la Generalitat o el Govern espanyol. Que els escalencs i escalenques no hagin d’abandonar el seu poble ha de ser la primera preocupació del govern municipal, i fa massa anys que aquesta pilota es va xutant endavant sense assumir responsabilitats pròpies. Fa dos anys que sentim a dir que aquest cop sí, però aquí estem, exactament en el mateix punt o pitjor (perquè ens hem anat venent propietats que ens podrien haver servit per destinar-les a habitatge assequible?). El govern municipal ha de garantir que la gent pugui fer arrels, per retenir talent, per fer poble.

El PSC escalenc, però, continua centrant-se en la política d’aparador. Projectes com el del passeig o el front de mar poden ser bonics i necessaris, però no poden ser l’únic horitzó. Tenim la sensació que fa massa anys que el PSC governa pensant més en els que ens visiten que en els que vivim aquí tot l’any. I això condiciona les inversions, les prioritats, i en definitiva, el model de municipi.
Des d’ERC sempre hem estat propositius. No ens hem oposat a projectes urbanístics necessaris, però sempre hem reclamat que es pensi en les petites coses que milloren la vida quotidiana. Aquest any, per exemple, no hem recuperat la zona blava i això ha suposat perdre 200.000 € que podrien haver anat a millorar el transport públic local o a iniciar el projecte d’un nou pavelló esportiu.

I evidentment que hi ha hagut un impuls de polítiques socials noves com el més 60 o l’aposta (tímida) per les polítiques d’igualtat que tant hem reclamat des d’ERC, però només faltaria que no fos així en els moments que vivim.

En definitiva, des d’ERC volem un govern que gestioni de debò i que ho faci pensant en la seva gent, que no deixi ningú enrere, que sigui casa i futur. I això només s’aconsegueix governant amb coratge, amb idees clares i escoltant les necessitats reals del municipi.