Si que sentim decepció. I desengany. I ràbia i desànim. Com també en devien sentir tots els nostres avantpassats que després de perdre la Guerra de Successió a més van patir la total prohibició de parlar la seva llengua (i moltes persones no en sabien cap altra) i van plorar els seus morts i patir l’espoli al qual la corona castellana els va sotmetre. O com van sentir les famílies de totes les persones que van partir repressió, presó o exili durant la dictadura de Primo de Rivera. I ni cal parlar de la ruïna, la por, el silenci i l’opressió dels llargs anys de passada la guerra, que encara avui patim i anem perdent en el silenci de les generacions que en van ser víctimes. Tantes han estat les penes i tant ens hi hem acostumat, que commemorem derrotes a la Diada Nacional. I que els que ens han precedit patissin, i molt, no és motiu per acceptar que nosaltres ho haguem de fer. Ni que ens pugui consolar de la terrible decepció d’haver tingut la República Catalana a les mans i no haver-la assolit. De la insuportable decepció envers les persones que no van assolir allò que ja veiem real. Però sí que ens serveix per recordar-nos que som un poble perquè ho hem volgut ser. Perquè hem resistit les derrotes i els dolors, les humiliacions, els robatoris, els enganys dels de fora i també d’alguns dels nostres. Perquè hem de recordar sempre que si resistim seguirem sent, i vindran nous cicles en els quals nosaltres o d’altres tindrem noves oportunitats per tornar a ser lliures. Avui és un dels millors dies de l’any per dir-ho, perquè demà és un dels millors dies per comprovar-ho: Sant Jordi, una festa nascuda fora dels programes dels governs, el dia de la llengua que van voler i volen liquidar, el dia dels llibres que van prohibir per ser en català, el dia de les roses que hem triat com a emblema d’estima i amor i el dia del Sant que mata un drac que encarna tots els nostres mals. Sortiu demà al carrer i vegeu gent de totes les edats, de tots els orígens i de totes les condicions amb el llibre, la rosa i el somriure als llavis. Qui no vol ser d’un país així? Com podem renunciar a seguir comprometent-nos amb aquest nostre país, per defensar la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre futur de llibertat dels dracs que l’amenacen? Molt bona diada de Sant Jordi.