Dèiem a l’anterior píndola que a Hispània encara quedaven tres exèrcits cartaginesos, un dels quals, comandat per Asdrúbal, va marxar cap a Itàlia a reforçar Anníbal després de la batalla de Bècula, en la qual la cavalleria va tenir nul·la participació degut a la posició defensiva que va prendre el general de Cartago, impedint els moviments amplis que necessiten els genets. Livi ens relata aquesta batalla i els seus incidents, alguns dels quals varen afectar Masinissa de Numídia. Diu Livi que un cop acabada la batalla de Bècula «Escipió es va apoderar del campament enemic i va donar tot el botí, excepte els presoners, a les seves tropes. Comptats els presoners, eren més de deu mil soldats d’infanteria i dos mil de cavalleria. Als hispans els va enviar, lliures, cap a casa i va ordenar que venguessin els africans. Els hispans alliberats es varen reunir al voltant d’Escipió i tots a una el varen proclamar “rei”. Escipió els va fer callar i els digué que l’únic títol que apreciava era el que li havien donat els seus soldats, Imperator. ‘El nom de rei –va dir Escipió–, tan gran a alguns llocs, és insuportable per a les oïdes romanes’. Es varen repartir llavors regals entre els notables hispans aliats i Escipió va convidar el seu cap Indíbil que escollís tres-cents cavalls dels molts capturats. Entre els presoners africans que es varen posar a la venda, el qüestor va trobar un jove molt atractiu i eixerit i li va demanar qui era. En respondre aquest que era de sang reial, el va enviar a Escipió, que li preguntà qui era, de quin país venia i què feia allà tan jove com era. Respongué el presoner que era un númida i que el seu poble eren els massils, que havia quedat orfe de pare i l’havia criat el seu avi Gaia, rei dels massils, i que el seu oncle Masinissa també era a Hispània amb la seva cavalleria, ajudant Cartago, i ell l’havia acompanyat, però que tenia prohibit prendre part als combats per la seva joventut, però aquell dia, sense coneixement del seu oncle, havia agafat armes i un cavall i va sortir cap a la batalla, fins que el seu cavall va caure i així va ser fet presoner. Escipió va ordenar que el mantinguessin sota custodia mentre acabava amb tots els assumptes pendents; un cop retornat a la seva tenda, ordenà que li portessin novament el presoner. Li va preguntar si voldria retornar amb Masinissa i el noiet va respondre entre llàgrimes que ho faria encantat. Escipió li va regalar un anell d’or, una túnica amb la vora púrpura, una capa hispana amb fermall d’or i un cavall molt ben guarnit, i va ordenar que l’escortés un grup de cavalleria fins on ell demanés i se’n va acomiadar». Un detall dedicat a Masinissa i la seva cavalleria, que eren clau en tot el dispositiu de guerra de Cartago a Hispània. L’any 206 aC, es produeix la batalla d’Ilipa, les legions de Publi Escipió contra els exèrcits d’Asdrúbal Giscó i Magó Barca, i amb ells el príncep Masinissa, cada cop més dubitatiu de les possibilitats reals de Cartago front a Roma i pensant en el futur i en el regne de Numídia, ocupat pel massil Sífax, pensant que ell no el podria recuperar ja que estava lluitant al bàndol dels perdedors, Cartago. L’enfrontament del 206 aC a Ilipa va constituir una derrota contundent per a Cartago i el general Asdrúbal Gisco va fugir amb les restes del seu exèrcit cap a Gades (Cadis), a fi de creuar des d’allà a Àfrica i Cartago. Aquella derrota sense pal·liatius va convèncer Masinissa de la necessitat de negociar amb el general de Roma, si volia recuperar el seu regne algun dia, i va iniciar els contactes. Livi ens explica una bona part de com van anar les esmentades negociacions, iniciades quan Cadis encara estava en poder de Cartago.