El terme «Catalunya del Nord» o «Catalunya Nord», per designar els territoris de parla i cultura catalana de l’altra banda dels Pirineus, mai no havia estat objecte de polèmica per part de ningú, d’ençà que va aparèixer el concepte, fa més de cinquanta anys, en un famós opuscle de Llorenç Planes, El petit llibre de Catalunya-Nord (1974). No ha estat fins ara que l’actual director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, Christopher Daniel Person, l’ha qüestionat en favor del terme «Pirineus Orientals» i ha negat la catalanitat i l’ús de la llengua pròpia en aquella zona. 

El fet ha motivat una contundent i àmplia repulsa per part de la societat civil i de nombroses entitats d’allà i d’aquí, fins al punt que s’ha demanat la seva destitució o la seva dimissió. Entre aquestes peticions, ha destacat un manifest signat pels anteriors directors de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (de diferent color polític) que han considerat que les declaracions de Person contradeien la mateixa raó de ser de la institució que dirigeix, creada el 2003 per tal de fomentar la llengua i la cultura catalanes i estrènyer els vincles entre els catalans d’una i altra banda de l’Albera. Aquesta delegació de la Generalitat havia impulsat, en els darrers temps i amb altres directors, la creació d’un «Eurodistricte català transfronterer» (una institució prevista per la Unió Europea) que havia de facilitar una relació de tot ordre (econòmic, laboral, cultural...) més fluïda entre la Catalunya del Nord i les comarques gironines.

En el manifest, signat per Jordi Fernández Cuadrench, Joan Gaubí, Josep Puigbert, Alfons Quera i per qui signa aquest article, es deia: «Sota la disfressa de neutralitat institucional, l’arrogància i la ignorància del Sr. Person malmeten la tasca acomplerta pels successius governs catalans des de la creació de la delegació a la Catalunya del Nord i posen en perill la credibilitat guanyada al llarg dels darrers vint anys.»

No ens trobem davant d’una badada o d’un lapsus innocent. Com ha remarcat molt encertadament Núria Cadenes, volen problematitzar els nostres noms. Ja ha passat en el cas de l’ús de la llengua pròpia al País Valencià, on també es qüestiona, per part dels sectors espanyolistes, l’ús de la designació «País Valencià» en favor de «Comunidad Valenciana». La idea de fons, explicada per la mateixa Núria Cadenes, és ben clara: «Que els nostres noms siguin un problema (ells, els noms, la seva existència) (...) Que hagis de patir per anomenar les teves coses». Vaja, que hagis de patir per dir les coses pel seu nom i que te’n cansis, que claudiquis... Davant d’això, penso que cal afermar-los i proclamar-los més que mai: «Visca la Catalunya del Nord!, Visca el País Valencià, Visca Catalunya i Visca els Països Catalans!»