Els tres porquets

Els contes, faules i rondalles han estat durant segles molts eficients perquè la mainada o persones limitades de neurones comprenguin les coses; darrerament, gaudim sense demanar-ho de molts contadors de contes, ja siguin en versió barrufet, cacatua o Pinotxo de torn.
Ben segur que tots recordem les tribulacions dels tres porquets que tot fugint del maleït i famèlic llop construeixen una casa de palla, que serà bufada, una altra de fusta, que serà cremada, i la darrera, de totxana, que servirà d’aixopluc a la raça porcina.
El que no sabia el tercer porquet és que després de comprar el terreny (notari, IVA o ITP, els costos de construcció, plànols, etc.), l’Ajuntament li demanarà l’impost de construcció i l’IBI i com que és un porquet capitalista, haurà de «cedir» el 10% dels habitatges construïts per a habitatges socials.
Sort té de beneficiar-se de l’aval del 20% del preu de compra per part de l’Estat, ja que ara es podrà hipotecar de per vida al 100%.
Temps enrere queden les promocions de VPO, on han nascut i viscut molts dels malagraïts que han fet treure les plaques del edificis per les connotacions polítiques que comportaven.
Dins del 947 municipis de Catalunya veiem com els ajuntaments i Incasol són propietaris de molts terrenys... No veig gaires promocions d’habitatge social promogudes per les administracions, i molts dels pisos que compren els ajuntaments per a aquests usos no estan disponibles perquè s’han de rehabilitar i no tenen pressupost, ja que tenen altres prioritats més volàtils i supèrflues.
Per acabar-ho d’arrodonir, a casa nostra, la Gencat fa la feina ben feta amb el seu intervencionisme regulant els preus de lloguer d’habitatges, els únics a tot l’Estat espanyol.
Es volen regular i reduir els preus del lloguer, amb mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer, limitar l’IPC aplicat, declarar zones de mercat residencial tensionades i d’altres mesures bolivarianes i restrictives al mercat lliure que, com ja estem tristament acostumats, aconseguiran tot el contrari d’allò que es pretén, que serà reduir l’oferta de lloguer, traslladar el mercat d’habitatge habitual a HUT (habitatge d’us turístic) o al lloguer d’habitacions, tot fora de la normativa d’arrendaments d’habitatges.
Per acabar-ho d’arrodonir, l’Agenda Globalista vermellosa preveu que el 2030 el 80% dels habitatges no es podran vendre ni llogar si no es reformen; això sí, paga les obres i després no pugis el preu del lloguer... Interessa ser propietari?
Però si ho analitzem bé, què reporta a la Gencat un habitatge llogat? Els guanys del propietari tributen a la hisenda estatal, mentre que si els habitatges es converteixen en HUTs, tributaran la taxa de pernoctació a les arques pròpies.
De fet, les fiances dels contractes d’arrendaments urbans, s’han de dipositar a l’Institut Català del Sòl, tan sols per engrandir la butxaca foradada, ja que si et destrossen el pis, t’ho hauràs de pagar tu, i si no et paguen, sempre que s’acompleixin els requisits molt restrictius i degudament seleccionats que estableix el decret que el regula, l’Incasol cobrirà l’import de les rendes pendents des de l’inici de l’acció judicial de desnonament per impagament de rendes i llavors, potser, a la millor, possiblement, l’invent de les cobertures de l’Avalloguer et cobrirà de 3 a 6 mesos el deute; la fiança l’ha de tenir el propietari, no l’Incasol.
Els pocs ajuts per al lloguer que atorga la Gencat (no els serveis social dels municipis...) consisteixen en subvencions per facilitar l’accés a l’habitatge a sectors de població en risc d’exclusió social... I d’entre d’altres requisits, s’ha d’aportar un certificat de no tenir deutes amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), força complicat no tenir altres deutes per a una persona que no es pot pagar el sostre.
Potser podrien afegir (i seria molt adient) que aportessin el certificat d’antecedents penals, ja que està força comprovat que molt dels delinqüents habituals i reincidents a casa nostra els mantenim amb els nostres impostos, o fins i tot demanar a alguns consulats quines ajudes poden donar als seus compatriotes que han vingut a treballar, a enriquir-nos culturalment amb els seus costums i integrar-se, bevent amb porró i portant barretina si cal per a la foto.
Un millor control dels ajuts que es donen, l’augment de més ajuts i de més quantia, adquirir i construir habitatge social per llogar, serien les mesures que la població voldria sentir, i no només a les campanyes electores.
Per satisfer la meva curiositat morbosa i malintencionada, què val el lloguer d’una mansió a Waterloo de 550m2, sis habitacions, tres banys, sauna, garatge per a quatre vehicles, vistes, urbanització privilegiada, vigilància 24/24 etc.? 6.000 €/mes? 10.000 €/mes? Qui ho paga? Rep ajuts del lloguer? O és un ajut directe ? Es considera el llogater en risc d’exclusió social, per tant possible beneficiari d’ajuts al lloguer?
Temps de Quaresma i Setmana Santa, temps de reflexió i recolliment molt adient per agafar forces i poder aguantar estoicament la tabarra de les eleccions que arriben i que no són poques.

