Aquesta setmana ha sortit al diari El País un gran reportatge sobre un celler petit de l’Alt Empordà, a Espolla, en plena Albera: el Carriel dels Vilars. Això, que podria ser anecdòtic, no ho és. El reportatge sobre Carles Alonso i el seu projecte vinícola era un reconeixement i un homenatge per a un dels pioners dels vins naturals a Espanya i pioner també en l’elaboració d’escumosos ancestrals. Hem de tenir en compte que els vins naturals són una tendència important en el consum de vi a les grans ciutats. Hi ha desenes de bars de vins naturals a Madrid i Barcelona.
Aquesta petita joia enoturística, que també fa visites al seu celler dels Vilars, no la veureu en cap element promocional, perquè no donem prou importància a allò que tenim que realment ens fa autèntics.

Passa el mateix amb l’enorme potencial dels cellers i trulls que hi ha al peu de l’Albera, un autèntic ecosistema gastronòmic sobre dos dels productes més valorats del món: el vi i l’oli. En aquest entorn al voltant de la carretera de Capmany a Roses, 1.600 hectàrees de vinya i quelcom similar en olivera. Per contra, la nostra promoció de l’enoturisme se centra en el mar, vaixells de luxe, joventut i vi. Fer veure que som un anunci d’Estrella Damm però amb vi en comptes de cervesa. No posem prou en valor l’enorme atractiu del paisatge i la tradició vinícola d’aquesta zona d’interior. I ens pensem que això és el que vol el turista, sense tenir en compte que això ho tenen totes les destinacions de sol i platja. En canvi, la potència que tenim en aquests tretze pobles vinícoles al peu de l’Albera molt pocs llocs la tenen.

No és mala fe, ni incapacitat, és simplement que continuem funcionant sobre la base d’estereotips turístics en els quals es repeteixen sempre els mateixos clixés.

Cal reconéixer, també, que institucions com el Consell Comarcal de l’Alt Empordà fa temps que fan una aposta per tot aquest potencial que potser a primera vista no sembla turístic però que ho és: el romànic, el megalitisme, la pedra seca.

No és casual que a l’Alt Empordà es concentri gairebé el 50% del megalitisme i el romànic de Catalunya. En el 3% del país, tenim gairebé el 50% d’aquest patrimoni.

Us posaré un altre exemple del potencial que tenim. L’altre dia a Barcelona hi va haver un tast d’olis d’oliva empordanesos per a un grup de joves nord-americans. Van ser ells que van demanar aquest tast a l’agència especialitzada en enogastronomia. Es van gastar gairebé 2.000 euros comprant oli. Per a aquells joves, l’oli és or líquid i un producte únic per portar a casa seva. Per als nord-americans, els nostres vins i olis són productes supertop.

L’aposta per l’oleoturisme hauria de ser una prioritat. Tot i sabent que els fruits es veuran d’aquí a alguns anys, però és una aposta guanyadora. Per sort, el Patronat de Turisme també ho ha vist i ha constituït la Taula d’Oleoturisme de l’Empordà.

Deixem-nos de clixés i apostem fort per allò que tenim que és autèntic i, encara que no ens ho sembli, és reconegut i apreciat. No en va som l’única comarca de la demarcació amb denominació d’orígen de vi i d’oli. I ambdues amb seu a Figueres. Ens ho acabem de creure o continuem fent el que fan els altres?