Salvador Dalí va editar, el 1947, a Nova York i en anglès, una publicació en format de diari que va titular Dalí News. Les quatre pàgines que el conformaven, de grans dimensions i fetes amb paper de diari, eren plenes de notícies periodístiques referides a l’artista (inclosa la publicitat i la tira de còmic que també contenia). Dalí aspirava a ser notícia perpètua i per això defensava la màxima «que parlin de mi, encara que sigui bé». Una afirmació que era una reflexió molt lúcida, ja que el pitjor que podia passar a un artista o a una figura pública, en la societat de masses que es conformà a partir de la segona meitat del segle xx, era quedar exclòs dels grans mitjans de comunicació, esdevinguts aleshores totpoderosos. 

Cal reconèixer que l’artista aconseguí aquest deler de ser d’actualitat permanent. Ho assolí en vida i ha continuat essent notícia després de mort. Aquest any 2023 que acabem de passar (i segurament també l’any que acabem d’encetar) ha estat especialment fructífer en aquest sentit. La notícia més important referida a l’artista ha estat sens dubte la inauguració de la seva casa natal de Figueres. Fa poc que s’inaugurà, però ja ha estat un gran èxit de públic i també de crítica. La casa natal és un centre complementari al Teatre-Museu figuerenc. Si en aquest darrer es pot contemplar l’obra de l’artista, en la casa natal podem fer un repàs extens i ben raonat de la seva trajectòria vital, gràcies a les tecnologies digitals que fan que la visita pugui durar gairebé una hora.

Per una afortunada coincidència, la inauguració de la casa natal es produí gairebé al mateix temps que al Teatre-Museu es va mostrar un dels quadres més famosos de Dalí, El Crist de Port Lligat (1951), que marcà un punt d’inflexió en la seva trajectòria i que era allotjat a la Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow. Restarà exposat a Figueres fins a principis d’abril d’aquest any. I encara cal comptabilitzar dues notícies importants més. Una, l’aparició d’un monogràfic de la revista cultural transfronterera Mirmanda (núm. 17-18) dedicat a l’artista, «Dalí, més enllà de l’artista», coordinat per Jordi Riba i amb articles d’Efrem Gordillo, Joan Cuscó, Pau Guinart, Gerard Vilar, Andrés Garcia Alzamora, Ricardo Espinoza, Raquel Pena i Josep Playa Maset. L’altra és la publicació del llibre de Max Pérez, L’al·lucinògen de Dalí. Francesc Pujols, filòsof de Salvador Dalí (publicat per La Mira), on s’analitza la fructífera relació entre l’artista i el pensador. Max Pérez és el principal estudiós, junt amb Alba Padrós, de l’obra de Pujols, a qui tots dos van dedicar, el 2019, un revelador volum explicatiu, a partir dels  textos inèdits del filòsof: Una introducció necessària al pensament de Francesc Pujols (Andana. Edicions i propostes culturals).