Ja hem parlat moltes vegades del potencial del vi i de l’oli de l’Empordà, no només des del punt de vista gastronòmic sinó sobretot des de l’enoturisme i l’oleoturisme, i per extensió, el turisme gastronòmic, però el que potser la gent no sap és la distribució d’aquest potencial.

I és que encara que parlem de l’Empordà en genèric, el potencial dels productes mediterranis per excel·lència es concentra en una zona petita i concreta de l’Alt Empordà. A l’entorn de la carretera que va des de Capmany a Roses, la GI-602, 603, 604, 610, just a sota del Paratge Natural de l’Albera. En aquests tretze poble empordanesos es concentra el 65% dels cellers de l’Empordà i el 85% de les vinyes que hi ha plantades a la demarcació de Girona. Si hi sumem tot l’Alt Empordà, el 93%. I el mateix passa amb l’oli. És sens dubte el pulmó enogastronòmic de les comarques gironines.

Però és que fa unes setmanes, el diari El País feia un reportatge sobre el boom dels vins naturals a Espanya, que ha suposat l’obertura de desenes de bars de culte a Madrid i Barcelona, i dels cinc cellers més destacats, dos es troben en aquesta zona de l’Albera: el celler la Gutina de Vilartolí i el Carriel dels Vilars d’Espolla. De fet, el reportatge assenyala Carles Alonso, d’Espolla, com el pioner dels vins naturals a Espanya.

Fins i tot en aquest món de culte, aquesta zona de l’Empordà hi té un paper destacat. Falta que es reconegui el potencial d’aquests petits pobles, el mèrit de conservar una cultura del vi i l’oli tan potent i el paper clau de les cooperatives en la seva conservació. El futur no pot ser més esperançador. 

Però si anem més enllà, la comarca també té productes de gran qualitat que ens singularitzen i que són sens dubte la base no només de la nostra gastronomia sinó per extensió de les comarques gironines: la poma de Girona —que bàsicament és empordanesa— l’aigua de Vilajuïga, l’aigua Les Creus, la cirera de Llers i Terrades, el nap de Capmany, les cebes de la plana i tants d’altres. I noves iniciatives com els licors Quevall de Llançà. I òbviament, el peix fresc de les llotges dels pobles costaners. Només cal anar al mercat de Figueres per gaudir dels productes de l’entorn. No és casual que la nostra comarca sigui la comarca gironina on l’agricultura hi té més pés. 

Si hi haguéssim de posar un però, seria la translació de tot això a la gastronomia. Tot i ser l’hort de l’alta cuina, la comarca on va començar la renovació de la cuina catalana, on hi havia el millor restaurant del món i on es disposa d’una escola d’hosteleria, hi ha menys saba nova gastronòmica que ens altres zones del nostre entorn. I això ens hauria de preocupar. L’epicentre de tot el tenim nosaltres, però la innovació gastronòmica no es concentra aquí sinó en altres zones. Potser aquests són els deures que ens falten. Que aquesta «bomba enogastronòmica» sigui molt més coneguda i incentivi iniciatives més properes.