Portbou tornarà a convertir-se aquest mes de setembre en un punt de trobada internacional per al pensament crític, la memòria democràtica i el debat polític contemporani amb la celebració del XVIII Col·loqui Internacional Walter Benjamin. Del 25 al 27 de setembre, el municipi fronterer acollirà una nova edició d’aquesta cita consolidada, que enguany porta per títol «El dret a tenir drets. Hannah Arendt en el món d’avui» i que ret homenatge a una de les pensadores més influents del segle xx coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort.

Organitzat conjuntament pel Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Portbou, el col·loqui reunirà durant tres dies filòsofs, historiadors, investigadors i especialistes internacionals per reflexionar sobre alguns dels grans desafiaments del present. La defensa dels drets humans, les migracions, l’exili, els límits de la ciutadania, la fragilitat de les democràcies liberals i l’auge dels discursos autoritaris seran alguns dels eixos que vertebraran les diferents conferències i activitats.

Durant la presentació oficial del programa, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, va remarcar que aquesta edició «interpel·la directament el present», una opinió compartida pel director del MUME, Miquel Aguirre Oliveras, que va subratllar que el pensament d’Arendt permet establir ponts entre la memòria històrica de l’exili i els grans debats actuals.

Per la seva banda, l’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez Garrido, ha subratllat el paper singular del municipi com a espai de memòria europea i frontera simbòlica, apuntant que el col·loqui és «el preludi de l’activitat permanent que hi haurà a Portbou un cop l’espai memorial Walter Benjamin estigui engegat».

PROTAGONISTA. La figura de Hannah Arendt esdevé enguany el fil conductor de tota la programació. La filòsofa jueva alemanya, exiliada després de fugir del règim nazi, va dedicar bona part de la seva obra a analitzar els mecanismes del totalitarisme, la responsabilitat política i la pèrdua dels drets fonamentals. La seva idea del «dret a tenir drets», que dona nom a aquesta edició, continua sent avui una referència imprescindible per abordar qüestions com la situació de les persones refugiades, el dret d’asil o la defensa de la democràcia davant dels nous populismes.

La vinculació entre Arendt i Portbou té també una forta càrrega simbòlica. L’any 1941 la filòsofa va travessar aquest pas fronterer en la seva fugida cap als Estats Units, poc després que Walter Benjamin hi perdés la vida, intentant seguir el mateix camí. Aquesta coincidència històrica converteix Portbou en un espai privilegiat per reflexionar sobre la memòria de l’exili europeu i els reptes actuals vinculats als desplaçaments forçats i la protecció dels drets humans.

CONFERÈNCIES. Fidel al seu esperit, el col·loqui oferirà unes sessions acadèmiques que inaugurarà la filòsofa nord-americana Judith Butler, professora de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, amb «Brins d’esperança en temps autoritaris», una reflexió sobre les formes de resistència democràtica davant els nous contextos polítics marcats per la polarització i els discursos d’exclusió. També hi intervindran experts com el filòsof Thomas Meyer, la politòloga Máriam Martínez-Bascuñán, la investigadora Blanca Garcés-Mascareñas i Agustín Serrano de Haro.

MÉS ACTIVITATS. A banda de les conferències, el programa inclou el tradicional homenatge institucional a Walter Benjamin al cementiri de Portbou, convertit en un dels principals espais europeus de record de l’exili. També es representarà l’obra teatral «Caure / To Fall», de la dramaturga Helena Tornero, interpretada per la companyia Ad Hoc i integrada dins del projecte europeu WIRE (Women in Resistance), que recupera històries de resistència femenina durant el franquisme.

La programació es completarà amb la Ruta Walter Benjamin entre Banyuls i Portbou, un itinerari transfronterer pels camins de l’exili que enguany incorporarà una intervenció artística de la Nau Côclea, per reforçar el vincle entre patrimoni, paisatge i memòria històrica.