Jordi Masquef ha anunciat oficialment aquest divendres que es presenta a la reelecció per liderar un nou mandat a l’Ajuntament de Figueres, que passarà dels 21 a 25 regidors després de les eleccions del maig del 2027. L’alcalde de Junts assegura que manté ‘la il·lusió’ i ‘l’energia del primer dia per afrontar els reptes de la ciutat i servir els figuerencs’. Ara, però, encara queda un any de feina intensa.

Tres anys justos de mandat i acaba d’anunciar oficialment des de la plaça de l’Estació que es presenta a la reelecció. Per què ha escollit aquest escenari?
Entenem que Figueres no només es vertebra des del centre sinó també des dels barris. Sabeu la importància que donem als barris, a les associacions de veïns que ens ajuden a prendre el pols als barris. Era de justícia fer el tret de sortida des d’un barri i la plaça de l’Estació en concret perquè en aquests tres anys s’hi ha fet molta feina. S’ha canviat el menjador social, properament hi obrirem la segona comissaria de la Guàrdia Urbana, s’hi han fet molts aparcaments i, a part, en el nostre imaginari de futur la zona ha de patir una transformació: el trasllat de  les estacions de tren i de bus i un blindatge amb càmeres de video­vigilància que també arribaran aquí, a la plaça de l’Estació, per millorar-hi la convivència. 

El trasllat del menjador social ha estat un objectiu complert, però què en sabem de l’equipament? No s’explica gaire com funciona i si s’han traslladat conflictes o no.
El servei es continua prestant de manera diligent, professional,  però sí que és veritat que s’havien donat situacions de mal veïnatge, mala convivència i era necessari traslladar-lo i pacificar aquesta zona. Era una reivindicació dels veïns i ells mateixos ens reconeixen que la situació ha millorat molt, tot i que hi ha altres derivades que cal millorar.

Ha posat un accent molt marcat en la seguretat i això fa que rebi molts elogis per una banda i crítiques per una altra. Alguns l’acusen de criminalitzar la immigració amb vídeos, imatges, discursos i alguna moció. Què els diu?
Hi ha qui viu millor fent oposició que gestionant; els toros des de la barrera es veuen molt bé. Jo puc ser molt respectuós amb aquell qui pensa diferent de mi o de nosaltres. Ens vàrem presentar amb un full de ruta perfectament traçat, amb uns objectius rigorosos, clars, realistes, i en el centre de l’equació teníem entre la nostra màxima prioritat la seguretat, l’incivisme i la neteja. Hem intentat complir amb el nostre programa electoral. Això s’ha traduït en una renovació de la cúpula de la Guàrdia Urbana, han canviat de dinàmiques, la policia està molt més al carrer, patrulla més a peu, i com veieu han arribat les cà­meres de videovigilància, i les càmeres lectores de matrícules s’estan executant i en els propers quatre o cinc mesos ja podrem estrenar-les. Sobre la nostra negativa contra la regularització extraordinària de persones migrants, vàrem publicar un text encetant un debat adult i serè sobre si els requisits plantejats pel govern espanyol eren suficients, bàsicament en dos. Un, que l’únic mèrit fos només provar la teva permanència en territori de l’Estat abans de l’1 de gener de 2026. Això ens porta molts dubtes sobre quin és l’arrelament, el coneixement de la nostra cultura, tradicions i valors. Dos, el tema dels antecedents penals, que no estava ni lligat. Fins i tot en algun cas es permetia una declaració responsable. Els catalans sempre hem estat gent hospitalària, no diguem pas que no, però, clar, també com diuen en castellà: nos hemos de cerciorar de manera fehaciente de qui entra al nostre país; al final és un tema de sentit comú i de lògica. 

Com viuen els serveis municipals la recta final de la regularització?
Ara bé. Els primers dies van ser durs i ja va hi haver gent que va aprofitar per treure un titular perquè cuanto peor mejor i fan de la crispació bandera. Hi van haver cues, algun problema a l’OMAC, allò típic que també ha passat a altres municipis. Ens hauria agradat que hagués estat l’Estat qui hi hagués posat més mitjans. Si tu promous una regularització extraordinària, has de preveure tots els escenaris i has de tenir les eines i els mitjans per dur-la a terme. No pot pivotar la gestió d’aquests tràmits únicament i exclusivament en l’administració municipal, que és el que va passar.

L’exalcalde Santi Vila ha estat amb el candidat del PSC a Figueres, Javi Martín, parlant de reptes de ciutat. I vostè el mateix dia fa l’acte per anunciar la seva reelecció. Quina tarda tan atapeïda i curiosa.
Amb tota naturalitat ho dic, és veritat que en Santi col·labora amb el govern de Jaume Collboni i li van demanar que participés en aquest col·loqui. Ell m’ho va consultar i jo no hi vaig tenir cap problema. A vegades la gent de coses així en fa un casus belli: contigo o sin ti. La relació amb Santi Vila és molt bona i ja veieu que a mi no m’importa recolzar-me en l’experiència d’exalcaldes i exalcaldesses amb independència del color polític. 

Santi Vila, exalcalde amb l’antiga Convergència i exconseller del PDeCAT, també ha estat present a la plaça de l’Estació en el seu acte.
És que no hi ha cap problema i penseu, a més, que va ser Santi Vila qui en la seva primera llista va confiar en Jordi Masquef per formar-ne part.

"El projecte del pavelló es podria aprovar inicialment aquest estiu i el 2027 es posaria la primera pedra"

Tenim novetats sobre el futur nou pavelló? 
Sí. Aquest estiu m’agradaria poder aprovar inicialment al ple el projecte. Això vol dir que després vindrà l’exposició pública de 30 dies i després es passarà a l’aprovació definitiva per quan hi hagi crèdit, que n’hi haurà perquè el pressupost així ho preveu, i llavors es podran licitar les obres. Sobre terminis, m’agradaria, abans del maig del 2027, posar la primera pedra. Però no com a cosa testimonial, de veritat. En aquest ajuntament ja hem vist alguns exemples de primeres pedres. En aquest cas no, que aleshores les grues ja hi treballin.

Des de fora veiem un govern cohesionat, però ja deu pensar en com serà la pròxima llista electoral. 
La llista serà continuista, ha de ser continuista amb algun retoc però ara mateix la nostra missió principal és la de governar. Òbviament no perdem de vista que s’apropen unes eleccions municipals, però encara és d’hora. Sí, s’està pensant en fer llistes, però encara no he parlat amb cap dels meus regidors. Tot just fa tres anys de les eleccions del 2023, encara queda tot un any i encara hi ha molta tela per tallar i molt a discutir. No vull que els regidors es distreguin del seu objectiu prioritari, que és continuar governant.

Li fa por Aliança Catalana?
Tu has de ser més conscient de les teves debilitats, dels teus límits que de les teves fortaleses. Aleshores, què vull dir amb això? Que nosaltres ens hem de preocupar de fer bé la nostra feina. Si fem bé la nostra feina i complim amb tots aquells compromisos amb els quals ens vàrem presentar el 2023, crec que serem mereixedors de la confiança de la gent. Respectant a tothom que s’hi presenta, però sense acomplexar-nos amb ningú.

Jordi Masquef serà alcalde fins que ell vulgui?
 Nooo [riu]. No, perquè és dur. Tinc la sort que a casa es preocupen, em diuen: «Nen, estàs bé?» I la valoro, la pregunta, perquè m’estimen, però tinc la sort que faig una feina que m’agrada i em motiva i que em paguen per fer-la. El sou sabeu que no és l’important, la gent de vegades pot fer la deducció: aquest és el que mana, aquest és el que cobra més. Sento decebre la gent, perquè en el món municipal potser hi ha trenta persones que tenen el sou més alt que jo, però ho faria per menys. Seré alcalde el temps que la gent vulgui, però sí que és veritat que el meu compromís és amb la ciutat. Allò que tu no pots fer és que l’alcadia de Figueres o la ciutat de Figueres sigui un trampolí per a fites majors; la major fita que pots tenir és aquesta, aquí és on em sento còmode, realitzat. Que el futur es veurà, clar que es veurà, i de la mateixa manera que el 2023 vaig dir que el meu compromís era amb Figueres i ho vaig demostrar el 2024 no concorrent a llistes, doncs estem en la mateixa situació. 

Es veuria com a president de la Diputació?
A la Diputació hi estic còmode i... tracta els altres com t’agradaria que et tractessin a tu, per tant la lleialtat és fonamental i em sento molt còmode amb en Miquel Noguer com a president. Alguna vegada ja m’ho han preguntat i he dit que sí que m’agradaria  perquè ja seria hora que algun alcalde de Figueres fos president de la Diputació. Figueres bé s’ho mereix i sempre hi ha el toc personal de mirar per la teva ciutat, però repeteixo, mentre hi hagi en Miquel Noguer jo em sento molt còmode amb ell. 

La setmana passada el candidat d’ERC, Xavier Amiel, va opinar sobre la gestió del seu govern en una entrevista en aquest setmanari. Amiel creu que a banda del projecte del pavelló no recorda quin més tenen en cartera. Què li respon? 
Jo la veritat és que respecto molt el senyor Amiel, però sí que li diré una cosa: hi ha gent que es presenta de cap de llista pensant que la gent de Figueres fa reset i no recorda els governs anteriors. Si de cas hauria de ser jo qui hauria de fer molta memòria per recordar els projectes que va endegar el govern del qual formava part Xavier Amiel. Jo em remeto als fets. Estem al tercer any i això no s’acaba i si mirem els projectes als quals s’ha posat fil a l’agulla, tenim: pavelló, Casino Menestral, el tema ferroviari tira endavant, tenim un pla de barris de 25 MEUR, el tema universitari està molt madur, i podem parlar de moltes més coses. Hi ha gent que es presenta i es pensa que la gent no té memòria.

Un dia em comentava que desconnectava anant a córrer o fent  un gelat a la Rambla. Han canviat aquests hàbits amb la intensitat dels tres anys a l’alcaldia?
Soc home de costums, continuo anant a córrer, però menys del que voldria, perquè quan et fas gran les articulacions et demanen que facis altres coses i hem canviat el running per una mica de bicicleta. Continuo amb els partits dels dimecres al Gol Sud, però amb menor intensitat perquè l’ultima vegada em vaig trencar el bessó i he requerit un temps de recuperació, i els gelats de la Rambla els faig menys del que m’agradaria... Els solia fer de llimona o xocolata o un Calippo, que mai falla, soc com una criatura.