El Convent de Pontós serà l’últim escenari del festival Això al poble no li agradarà, que tancarà un itinerari escènic de tres dies a través de sis municipis gironins (Olot, Mieres, Porqueres, Banyoles, Figueres i Pontós), on oferiran deu propostes escèniques contemporànies.

Es tracta d’un festival particular, amb la participació de 16 agents culturals d’indrets diversos, que programa en xarxa territorial propos­tes de creació contemporània i també aposta per l’acompanyament creatiu als artistes en relació amb diferents espais i públics. A la comarca es concentren al llarg del dissabte. Al matí seran a Figueres amb la proposta Camins salvatges d’Azucena Momo al Castell de Sant Ferran (10 h) i Afònics anònims a la plaça de La Cate (12.30  h). A la tarda l’acció es trasllada a Pontós amb Taranto aleatorio a la plaça Major (19 h) i posteriorment al Convent de Pontós amb La vía Làctia a càrrec de María García Vera (20 h), Ningú amb Balago (22 h) i Un sentiment nou amb Les Eminències (23.30 h).

RESIDENCIA. Una altra de les característiques del festival són les tres residències que ofereix. En aquesta edició han estat per a Óscar Bueno, Colectivo Casa·Teatro i María García Vera. Precisament aquesta darrera presentarà La via Làctia al Convent de Pontós, després del seu pas en format residència a l’Espai nyamnyam de Mieres i al Teatre de Lloret, on ha pogut recollir molta informació. «Com a artista és difícil poder arriscar amb propostes diferents i veure com adaptar la peça», explica García.

La via Làctia és una conferència performativa - solo on «el punt de partida és la imatge d’una dona amb una pila de llibres, preguntant-se on es troba el coneixement; als llibres, al cos a l’epidermis...». A partir d’aquí el personatge comença un viatge que no pot parar amb una clara intenció d’interpel·lar el públic sobre si l’acceleració en què vivim es pot aturar d’alguna manera.
García s’hi aproxima des de diferents vessants. «Ho he creat a partir de l’escriptura, estudiant, llegint i analitzant alternatives per aturar aquest capitalisme productiu insertat», apunta. Per fer-ho s’hi aproxima amb sàtira, cos, paraula i ball, amb un espectacle que «va més enllà d’explicar una tesi», puntualitza.

La residència li ha servit per perfi­lar el projecte: «Presentaré un assaig ja que el guió que tinc escrit es va ajustant. Va evolucionant de mica en mica fins que arribi a un punt on es tancarà». Gràcies a aquestes experiències en diferents assajos anteriors, ja ha reduït el temps de la peça i ha modificat certs aspectes. «Proposo preguntes, no respostes. Es tracta que el públic pugui seguir-ho. Hi ha joves que aquesta acceleració no els afecta tant, i d’altres que amb tanta informació acaben atabalats».

PREMIAT. El festival ha rebut el reconeixement de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, que l’any 2025 el va guardonar amb el Premi Gestió Cultural, en l’apartat de Revolució, per ser un «projecte fresc i innovador que replanteja la relació entre les arts vives i el territori».