La darrera campanya arqueològica al claustre del monestir benedictí de Santa Maria de Roses, situat dins el recinte de la Ciutadella, ha posat al descobert noves estructures anteriors al cenobi medieval i ha confirmat la importància del conjunt paleocristià existent a la zona entre els segles IV i VII.

Les excavacions han permès constatar que el complex antic tenia unes dimensions molt més grans del que es creia fins ara, arribant fins i tot més enllà dels límits que posteriorment ocuparia el monestir de l’època medieval. Entre les troballes més destacades hi ha la identificació de noves tombes de la necròpolis tardo-antiga, incloent-hi tres sarcòfags monolítics de pedra i diversos enterraments infantils fets amb àmfores.

Els arqueòlegs també han localitzat murs i estructures vinculades a una extensa zona edificada al voltant d’una esglesiola funerària coneguda des dels anys trenta del segle xx. Aquestes noves dades indiquen que el conjunt paleocristià era molt més rellevant i complex del que es pensava, fet que apunta també a una comunitat de Roses més nombrosa i important durant aquell període.

Els treballs impulsats per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses continuaran amb l’objectiu de reconstruir l’evolució històrica completa del conjunt monàstic i del seu precedent paleocristià.