La reobertura del Servei Territorial de Policia de Fronteres (SPAFT) de Cervera de la Marenda durant les 24 hores dels set dies de la setmana tornarà a donar cos a una línia invisible que el Tractat de Schengen havia promès diluir. I és que a partir d’ara s’intensificaran els controls al coll de Belitres, llindar entre Portbou i el Rosselló. L’objectiu de França, però, és categòric: lluitar contra la immigració irregular i el tràfic de drogues.

El prefecte dels Pirineus Orientals, Pierre Regnault de la Mothe, desvincula la mesura del procés de regularització endegat a l’Estat espanyol i assegura que el que volen és ser «més eficaços». Explica que durant l’any passat es van detectar un miler d’immigrants en situació irregular i que durant el 2025 es van interceptar 4,2 tones de drogues, que és pràcticament la mateixa xifra que ja porten localitzada aquest 2026. En aquest sentit, el prefecte diu que havien detectat que aquesta zona era un punt «fràgil».

Fins ara, l’SPAFT només hi funcionava en horari diürn. Però les autoritats franceses havien detectat un augment de fluxos d’immigració irregular i de tràfic de drogues durant les nits. Per això han decidit destinar-hi 15 agents més: es passarà dels 30 actuals als 45. I faran controls tant al coll de Belitres com al de Banyuls, i a l’estació de tren. A més, el dispositiu també preveu fer controls amb drons als camins secundaris (tot i que insisteixen que no són vies d’accés prioritàries).

REESTRUCTURACIÓ DE TOT EL SERVEI. El comissari i director interdepartamental de la policia francesa als Pirineus Orientals, Laurent Astruc, explica que tenen previst augmentar la plantilla del Departament dels Pirineus Orientals en diferents fases. Primer amb aquestes noves incorporacions, però també aplicant canvis als efectius que actualment fan el torn de dia. En el marc d’una política de reclutament, passaran al torn de nit i seran substituïts per agents auxiliars. 

«El que volem és reforçar i fer més eficaç el nostre sistema de control de la frontera», diu el prefecte. I en concret sobre la immigració «clandestina» i el narcotràfic. «Que el tràfic de drogues augmenta és una evidència», assegura. Com també ho fa, diu, el trànsit de persones en situació irregular. 

En aquest sentit, Regnault explica que han detectat que altres punts fronterers, com el Portús o el peatge del Voló, estan molt controlats, i els delinqüents estaven aprofitant altres rutes com aquestes per entrar al país. Avança, però, que no seran controls «permanents», i que serà pràcticament impossible actuar en tots els punts per on es pot travessar la frontera. Per això avança que el dispositiu serà «reactiu» i s’anirà «adaptant».

CRÍTIQUES I DUBTES A PORTBOU. Més enllà dels arguments de les autoritats franceses, la mesura ha generat diversos dubtes i suspicàcies a Portbou. L’alcalde, Gael Rodríguez, considera que «Macron es vol omplir la boca i defensar el poc que li queda de la seva presidència amb una política nacional, o posicionant-se com un líder internacional, però el que està fent, amb els fets i amb els seus actes, és tornar Europa al segle xx». Es pregunta per què es tornen a «posar els murs a les fronteres» ara. I ell mateix es respon: «perquè estem a un any de les eleccions presidencials de França».

En l’àmbit local, dubta sobre els efectes que els controls poden tenir al seu municipi. «Al final jo crec que això és més aviat una política d’imatge i de titular, perquè actualment ja hi ha controls de manera espontània». I malgrat no tenir-ho clar, vaticina que «potser ens afecta en el sentit que menys francesos vinguin a Portbou a consumir i a passar el dia, perquè si ja sabem que hi haurà control, potser no bevem sangria...».