El Festival de Perelada ha tancat la quarta edició de la programació de Pasqua amb un èxit d’assistència, un 95% d’ocupació. La presència de públic ha estat enguany, especialment destacada vinguda des de diversos punts del territori així com d’una elevada afluència de públic local, que han omplert les butaques disponibles. El director artístic del certamen, Oriol Aguilà, ha subratllat que aquesta xifra consolida la presència del festival «en el mapa musical català i estatal, i cada vegada és més remarcable en l’arc mediterrani». La fórmula que combina clàssic i contemporani, juntament amb la recuperació d’obres històriques i la programació de novetats, funciona, i confirma les paraules del director artístic. Aguilà destaca que «el festival no només ofereix concerts, sinó que construeix experiències musicals úniques, amb un relat i un imaginari propis, que permeten al públic connectar amb la música de manera profunda i enriquidora».

Un clar exemple d’això ha estat el concert de cloenda en què la Franz Schubert Filharmonia, acompanyada pel Cor Francesc Valls i un quartet de solistes format per Yewon Han, Marcela Rahal, Filipe Manu i Manuel Fuentes han ofert un recorregut per la música sacra d’Àustria de finals del segle xviii i principis del xix, amb  la Missa brevis en sol major, KV 49, de Wolfgang Amadeus Mozart, i la Missa en sol major, D 167, de Franz Schubert. 
Segons Aguilà, «aquesta matinal reflecteix un esperit de festival genuí, amb formats i gèneres variats i una gran intensitat. La concentració de propostes en pocs dies converteix el cicle en una experiència singular, i la resposta del públic així ho confirma».

EDICIÓ REEIXIDA. Des de l’estrena moderna a l’Estat de l’oratori Cristo condannato, d’Antonio Caldara, l’església del Carme ha estat l’escenari per on han passat propostes com les Leçons de ténèbres, de François Couperin, una de les obres més íntimes i expressives del barroc francès, a càrrec de William Christie i Les Arts Florissants; un recorregut per la música sacra alemanya del segle xvii i principis del xviii, presentat per Lionel Meunier i Vox Luminis, i l’Officium Defunctorum, de Tomás Luis de Victoria, dirigit per Xavier Pastrana.

En només quatre dies la quarta edició de Pasqua ha brindat actuacions que abasten des del Renaixement fins al Classicisme i el primer Romanticisme. Una característica que «representa un esperit de festival genuí, amb formats i gèneres variats i d’una gran intensitat», apunta Aguilà, que aposta per «consolidar la matinal de diumenge de Pasqua, que és el segon any que la fem».

L’edició d’enguany també ha volgut reconèixer la trajectòria de   William Christie, que ha rebut la Medalla d’Honor del Festival de Perelada de mans de la presidenta del festival, Isabel Suqué Mateu.

RECUPERACIÓ. Una de els conseqüències del festival és la seva aportació al llegat musical. des de l’inici el certamen ha recuperat i enregistrat quatre oratoris de compositors antics com Stradella, Scarlatti, Hasse i Caldara, alhora que ha difós peces contemporànies encarregades a Joan Magrané i Bernat Vivancos.

Una de les peces recuperades és l’oratori Cristo condannato, d’Antonio Caldara, que no s’interpretava des de feia 300 anys, i que ha estat reincorporat al repertori gràcies a la feina de Daniel Espasa i la formació Vespres d’Arnadí. La gravació està previst que s’emeti a Catalunya Música, fet que consolida la línia del festival de combinar interpretació en viu amb difusió digital.

MIRANT CAP AL FUTUR. Durant la presentació del balanç d’enguany, el Festival ja ha anunciat les principals novetats per a la cinquena edició de Pasqua, que tindrà lloc el 2027. La compositora barcelonina Raquel García-Tomás (1984) rebrà un encàrrec per estrenar una obra que tindrà com a punt de partida les Leçons de ténebrès, de manera que s’incorporà així la creació contemporània dins d’un programa tradicionalment centrat en música sacra.

A més, per primera vegada, es programarà la Passió segons sant Joan, de Johann Sebastian Bach, interpretada per la formació MUSIca ALcheMIca, fundada i dirigida per la violinista Lina Tur Bonet. Aguilà ha ressaltat la importància de comptar amb dues dones creadores destacades per aquesta edició: «aquest és un pas més en el camí del nostre posicionament definitiu dins l’escena musical mediterrània i una aposta clara per la diversitat artística i la qualitat interpretativa».