Marià Lorca i Bard moria dilluns passat, 30 de març, a Figueres, la ciutat que va governar entre el 1983 i el 1995, i en un dia en què, precisament, se celebrava ple municipal. L’endemà es feia oficial la seva mort a l’edat de 87 anys i l’Ajuntament decretava dos dies de dol oficial. 

Arran del traspàs s’ha parlat molt aquests dies de Lorca com a figura clau de la política local i empresari destacat del sector de la fruita i la verdura. També serà molt recordat pel seu paper com a alcalde en actiu en la darrera etapa de Salvador Dalí i per haver aconseguit que l’artista pogués ser enterrat a Figueres, com era la seva voluntat. Hi va haver dubtes sobre si Lorca deia la veritat amb la voluntat de Dalí, però ja són pocs aquells que pensen que va mentir. 

Lorca va néixer l’1 d’octubre de 1938 a Navata i va iniciar la seva trajectòria política en el context de la recuperació de les institucions democràtiques. El 1979 es va incorporar a Centristes de Catalunya, formació amb la qual va ser elegit regidor a Figueres i diputat al Parlament de Catalunya. Posteriorment, amb Convergència i Unió (CiU) va encapçalar la candidatura municipal del 1983 i va accedir a l’alcaldia. Lorca  també va ser diputat provincial i el primer president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. També va ser vicepresident de la Fundació Gala - Salvador Dalí i, retirat de la vida política activa, va continuar compromès amb la vida social, presidint Càritas Figueres entre el 2014 i el 2020. En les darreres municipals va donar suport a l’actual alcalde de Junts, Jordi Masquef, tancant la llista electoral. També va ser present a la inauguració, l’octubre del 2023, de la Casa Natal de Dalí, amb la imatge d’ell, l’alcalde Masquef, les exalcaldesses, Lladó i Felip i els exalcaldes Vila i Armangué. Aquest darrer, amb el PSC, va tancar l’etapa de CiU amb Lorca.