Sala plena amb gent dempeus. Aquest és l’aspecte que presentava l’Alfolí de la Sal de l’Escala divendres abans de la presentació del llibre Memòries d’un capellà apòstata, de Joan Vinyes Miralpeix (Anglès, 1918 – Barcelona, 2009), el segon volum de la col·lecció Temps d’ahir d’Editorial Gavarres. Un esdeveniment que «tanca un cercle», tal com explica el seu fill i curador de l’obra Josep Maria Vinyes. Una cloenda necessària, «emotiva i de reconeixement». «El meu pare era una persona molt ben valorada i estimada, però va haver de fugir de l’Escala, no es va poder explicar en vida  i nosaltres hem volgut explicar el que pensava», afegeix.

Joan Vinyes va arribar a l’Escala el setembre de 1946 amb el títol de rector d’Empúries. Enrere deixava els anys d’estudi, l’època en què va viure amagat a causa de la Guerra Civil, el seu pas cap a França i el retorn al país. Al municipi empordanès va ser on «van començar seriosament els seus dubtes. S’adona que està sol i no entén que l’església l’obligui a estar en aquesta situació», explica Vinyes. Allà coneix Maria Assumpció Vilà Comes (l’Escala, 1924 – Barcelona, 1988), la dona de la seva vida. Encoratjat, decideix penjar la sotana i acabar amb un «jo no havia pas fet el jurament a Déu, sinó a l’Església», recull el volum.

Una decisió controvertida en aquella època en què la hipocresia de l’Església «permetia» la vida en comú amb una «majordoma». Joan Vinyes va lluitar perquè la seva situació es fes pública, una decisió que va generar molta controvèrsia i dificultats provinents de diferents àmbits, fins i tot del seu pare. «El meu avi és la persona que més el va marcar, el va intentar convèncer de totes les maneres hagudes i per haver», apunta el curador del text, que afegeix: «però en el fons el meu pare estimava l’avi, i l’avi Ramon estimava el seu fill Joan. El meu pare això no ho va posar mai en dubte».

Joan Vinyes no es va deixar convèncer pels cants de sirena de l’Església, que cercava el seu retorn, tampoc sucumbí a les pressions que van intentar etiquetar-lo de boig, ni als problemes econòmics, atès que «en aquells temps la postura protestant no estava ben vista». El capellà apòstata es va casar fins a tres vegades amb la mateixa dona. La seva història va ser citada per la BBC i els seus ideals queden intactes en aquest volum que finalitza amb un recull d’imatges de l’arxiu familiar i de l’arxiu històric de l’Escala, així com de tres poemes de Joan Vinyes dedicats al seu amor.