Mollet de Peralada és un dels municipis més petits de la comarca. Com el definiria?
És un poble supertranquil, amb bon ambient entre veïns, és un poble per gaudir i viure tranquil. Tot i que som un poble petit, fem moltes activitats com ara la festa major, la festa per a la gent gran, la fira gastronòmica, la cargolada de l’estiu, el carnaval, la nit de Reis… Cada mes i mig hi ha alguna activitat programada. I des de fa poc temps, hem incorporat també la Fira de la Transhumància, que fa poc vam haver d’ajornar per mal temps i l’hem passat al 9 de maig.  

Per descobrir l’entorn, hi ha la ruta dels Cranis. Com és? 
És una ruta que va crear el grup de joves del poble i va néixer arran de la pandèmia; per tant, és relativament nova. Es diu així perquè quan van iniciar la ruta van trobar el crani d’algun animal i el van posar al principi del camí. Cal saber que és una ruta que no discorre tota pel terme municipal de Mollet de Peralada, sinó que s’endinsa a Rabós i hi ha un punt on es veu tota la plana de l’Empordà i és preciós de veure. És una ruta circular d’uns dos quilòmetres.

Anant a l’Ajuntament, quins projectes han pogut desenvolupar recentment? 
Tenim el PUOSC per aquests quatre anys i tenim previst climatitzar i reformar el centre cívic. Hi farem una mica de rentada de cara i canviarem les finestres. D’altra banda, també volem aprofitar un espai per fer-hi un edifici d’entitats per a les associacions del poble. I una altra de les meves intencions és deixar el clavegueram a punt per si, per fi, ens posen una depuradora. Tot i que això ja no depèn de nosaltres, sinó de l’ACA. En aquest sentit, hem fet moltes millores en la captació de l’aigua, arran de la sequera, i són inversions que valen la pena. Un dels últims moviments que hem fet com a consistori ha sigut comprar l’edifici de l’Ajuntament al Bisbat, ja que això era l’antiga rectoria, i en aquesta última legislatura es va poder fer efectiva la compra. Un dels edificis emblemàtics que tenim a Mollet de Peralada és la cooperativa, però és un espai molt gran i cal gastar-hi molts diners.

I de cara al futur, què hi ha sobre la taula?
Si pogués somiar, seria recuperar la cooperativa, però el tema de les cooperatives museïtzades i per fer-hi visites està esgotat. En aquesta zona ja en tenim, i també tenim molts cellers que valen la pena, per tant, és un camp que penso que ja està esgotat. Per poder fer-hi alguna cosa, caldria fer-hi una gran reforma i s’haurien de treure les tines, que són tines d’obra. L’avantatge és que la teulada és independent de les tines i es podria buidar tot el dins i tindríem un gran espai diàfan que podria tenir mil i una utilitats. En aquest sentit, pensant que tenim a tocar el GR-11, podria destinar-se una part a un petit alberg, ja que l’altre costat de moment l’utilitzen com a magatzem de maquinària vitivinícola. La propietat és de la Federació de Cooperatives i el problema el tenim amb ells perquè ens posen moltes pegues per dissoldre-la, perquè és molt difícil dissoldre cooperatives. I, en aquest sentit, penso que si la cooperativa era de la gent del poble i dels socis, hauria de revertir en la gent del poble.

Quina diria que és la principal  problemàtica que té Mollet de Peralada?
Havíem sigut una població molt envellida i per sort ens hem recuperat una mica, ja que ha vingut gent jove amb mainada al poble. Ara la problemàtica potser és més per la gent gran, perquè actualment al poble no hi tenim botiga. El que torna a estar actiu és el centre cívic, que és el centre neuràlgic del poble. Un dels avantatges de Mollet és que estem molt a prop de tot: Espolla, Rabós d’Empordà, Peralada… i estem ben servits amb els pobles del voltant. El que sí que caldria és que la Diputació agafés la titularitat de la carretera de Mollet a Masarac perquè és vertebral per arribar a l’Hospital de Figueres i a la part nord de la ciutat, ja que és la que menys col·lapsada està. Ho hem demanat moltes vegades, però sembla que no tira endavant. La carretera està bé, és municipal, però com a Ajuntament no podem fer el manteniment d’una via així.