En un moment en què el mindfulness i la gestió emocional són cada cop més populars, aquest veí d’Agullana prepara un programa gratuït de meditació familiar a Sant Climent Sescebes com a treball de final de màster. Galarza està cursant el màster en Mindfulness en contextos de salut i investigació a la Universitat Complutense de Madrid. Fa anys que impulsa projectes comunitaris a l’Alt Empordà sota el paraigua d’enBalance - Comunitat Saludable, i vol dissenyar programes de benestar psicològic en col·laboració amb ajuntaments.

Com definiria el mindfulness a una persona que no tingui ni idea de què és?
El mindfulness és l’entrenament de la capacitat d’estar presents amb atenció i amb una actitud d’obertura i no judici. Dit d’una manera molt senzilla: és aprendre a adonar-nos del que està passant al nostre cos, a la nostra ment i al nostre entorn abans de reaccionar automàticament. No és deixar la ment en blanc ni obligar-se a estar tranquil. És desenvolupar una manera més conscient de respondre a la vida quotidiana.

En quins àmbits pot ajudar i de quina manera?
Les intervencions basades en mindfulness han mostrat beneficis en la regulació de l’estrès, l’ansietat i la simptomatologia depressiva lleu o moderada, la millora de l’atenció, la regulació emocional o el benestar psicològic general. I també hi ha evidència de millores en alguns problemes de salut, com ara el dolor crònic i la hipertensió arterial. Funciona perquè entrena habilitats concretes com l’atenció, la consciència corporal, la metacognició (adonar-se del que pensem) i la flexibilitat de resposta. No elimina les dificultats però transforma la manera com hi responem. Avui en dia ja és habitual ser conscients de la importància de fer activitat física. De la mateixa manera, dedicar uns minuts al dia a prendre consciència del que passa a dins del nostre cos i la nostra ment és una manera d’entrenar el sistema nerviós i el cervell. I aquest entrenament és un factor protector en qualsevol etapa de la vida.

Aquest tipus de pràctiques s’estan popularitzant cada cop més. Fins on arriba la seva efectivitat? Poden ser una teràpia per si soles?
La seva efectivitat està avalada per centenars d’estudis científics, especialment en programes estructurats com el MBSR (Mindfulness-Based Stress Reduction), desenvolupat a la Universitat de Massachusetts a finals dels anys 70 per Jon Kabat-Zinn, inicialment per a pacients amb dolor crònic i estrès. És un programa estandarditzat, amb una estructura clara, que ha estat replicat i estudiat internacionalment. Ara bé, no substitueix la psicoteràpia en casos de trastorns psicològics greus. En aquests casos pot ser un complement útil dins d’un tractament supervisat. En població general, sí que ha demostrat millores significatives en la gestió de l’estrès i el benestar.

També hi ha qui les consideren una «competència deslleial» a la psicologia. Què els diria?
El mindfulness no és una alternativa a la psicologia, sinó una eina que forma part de moltes intervencions psicològiques modernes. El problema no és la pràctica en si, sinó presentar-la com una solució universal. Quan s’aplica amb rigor, dins d’un marc professional i amb criteris científics, és plenament coherent amb la psicologia basada en l’evidència.

En què consisteix exactament el màster que està cursant?
 Està orientat a formar professionals en l’aplicació i investigació de mindfulness en contextos de salut. Inclou fonaments neurobiològics, revisió d’evidència científica, implementació segura d’intervencions i disseny de projectes de recerca. L’objectiu és garantir que aquestes pràctiques s’apliquin amb criteris científics i ètics.

Què el porta a fer-lo?
Després d’anys treballant en projectes comunitaris, volia aprofundir en la part investigadora i aportar dades des del territori. No només aplicar programes, sinó també estudiar-ne l’impacte real en la vida quotidiana de les persones.

Perquè ha triat aquesta temàtica per al seu treball final?
Sabem que quan una persona fa un programa de mindfulness tendeix a millorar el seu benestar psicològic. També hi ha estudis que indiquen que aquests canvis poden influir positivament en les persones amb qui conviu. Però encara no s’ha explorat prou si aquest efecte podria ser més gran quan dues persones entrenen juntes. Vivim junts, però gairebé mai entrenem junts les habilitats emocionals. Entrenem el cos, sortim a caminar o a córrer en parella, però rarament dediquem un espai compartit a entrenar com responem a l’estrès. I la pregunta central de l’estudi és aquesta: pot amplificar-se el benestar quan el canvi no és només individual, sinó compartit dins la convivència?

Què espera treure’n?
A curt termini, obtenir dades rigoroses sobre l’impacte del programa en contextos reals de convivència. A mitjà termini, m’agradaria dissenyar programes de benestar psicològic en col·laboració amb els ajuntaments de la zona, adaptats a les necessitats reals de les persones que conviuen a cada municipi. 

En què consistiran exactament les sessions del programa?
 Serà un programa de sis setmanes, adaptat del model MBSR. Cada trobada durarà unes dues hores i combinarà pràctiques guiades d’atenció i consciència corporal, treball amb pensaments i emocions, eines concretes per respondre millor a l’estrès i espais de reflexió compartida. També es proposaran petites pràctiques per fer a casa entre sessions.

Pot perfilar una mica més el tipus de participants que necessita?
Busquem persones adultes, més grans de 16 anys, que vulguin millorar la seva gestió de l’estrès en la vida quotidiana. És especialment interessant que hi participin dues persones del mateix nucli convivencial, que poden ser parelles, familiars, convivents..., però també hi poden participar persones soles. Com que volem mesurar l’impacte no només en els participants, sinó també en el seu entorn immediat, és necessari que convisquin amb almenys una persona major de 14 anys, que també podrà respondre qüestionaris de seguiment. No cal experiència prèvia en meditació. El programa està pensat per a persones que volen començar o tornar a incorporar aquesta pràctica en el seu dia a dia d’una manera guiada i estructurada.

Per què Sant Climent Sescebes?
Ara vivim a Agullana, però hem viscut a Sant Climent i hi mantenim un vincle especial. Quan vam plantejar la possibilitat de dur-hi a terme el projecte, l’Ajuntament va mostrar des del primer moment una actitud oberta i facilitadora, cosa que ha fet possible que l’estudi es pugui desenvolupar amb totes les garanties.