L’etimologia sovint s’enclava a la terra de manera orgànica, insondable. És ben bé allò que les paraules fan un lloc. El mot vessana, per exemple: només escoltar-lo, només llegir-lo, només escriure’l, ja ens palplantem a les comarques gironines, on serveix per detallar mesures superficials agràries o forestals. 

La vessana comtal (2.488,8 m²) va sembrar la llavor del projecte 3 Vessanes, a Sant Climent Sescebes, impulsat per una Fundació Terra i Ànima que feineja per regenerar els sòls i revalorar camps abandonats, afectats per la falta de relleu i la baixa rendibilitat del sector. Amb el conreu de 3 vessanes d’olivar van començar una iniciativa d’agricultura ecològica i regenerativa que no només mira cap a la producció, sinó que vetlla, també, per preservar les oliveres centenàries de la varietat empordanesa argudell, gairebé inexistent a la resta del planeta: es calcula que només n’hi ha unes 2.000 hectàrees al món, l’1% del total d’aquests arbres.

ELS INICIS. Aquesta aventura d’oleïcultura es va iniciar el 2021 a la falda de l’Albera, allà on la tramuntana modela el paisatge i els terrenys són pobres i feréstecs. És, de fet, el context fructífer perquè hi arrelin aquestes oliveres seculars. Durant dècades, moltes han quedat arraconades en camps abandonats, convertides en testimoni silenciós d’una pagesia en retrocés. I 3 Vessanes apareix, precisament, per revertir aquest procés i fer perviure tot un patrimoni agrícola, ambiental i cultural. «L’objectiu és recuperar olivars tradicionals d’argudell en estat d’abandonament i donar-los una nova vida a través de l’agricultura ecològica i regenerativa, per tal que siguin resilients a tots els nivells», subratlla Helena Ullastres, productora d’oli, geòloga i directora de l’Espai Argudell, un centre inaugurat el març de l’any passat que difon el coneixement sobre l’argudell i l’oli que se n’extreu: verd, fruitat, voluptuós. 

Avui, gestionen 22 hectàrees en estadis de recuperació diferents. Majoritàriament, a la zona de l’Albera –a municipis com Sant Climent Sescebes, Espolla i Rabós d’Empordà–, però també compten amb algunes hectàrees a Palau-Savardera i Roses. La idea, assenyala Ullastres, és augmentar l’extensió, sempre d’una manera conscient: «A mesura que tinguem els primers olivars recuperats en plena producció podrem anar ampliant les hectàrees i ens centrarem, principalment, a la zona de l’Albera, on l’índex d’envelliment i la manca de relleu propiciarà encara més l’abandonament». 

Aquest procés, basat en les podes de regeneració i en invertir en la millora del sòl, necessita temps. Així ho subratlla l’Helena, que també es refereix al condicionant exigent –i, alhora, coherent– que han col·locat damunt la taula: «Un repte afegit que ens hem imposat és produir un oli d’oliva verge extra d’alta qualitat com a element imprescindible per a la viabilitat del projecte; produir oli d’alta qualitat afegeix valor al territori, i una cosa amb valor és més difícil que s’abandoni».

CANVI DE MODEL. Un dels pilars del projecte és el treball amb sòls vius com a resposta a l’emergència climàtica. Molts olivars arrosseguen dècades d’ús d’herbicides que han deixat terres compactades i pobres en matèria orgànica. El canvi de model implica introduir compost i adobs orgànics, aplicar encoixinats i afavorir una vegetació espontània ben gestionada. Segons Ullastres, quan això es fa, «el canvi es percep en el grau d’humitat del sòl, el d’infiltració de l’aigua de pluja i, sobretot, en l’increment de la biodiversitat».
Actualment, treballen per obtenir dades objectives que permetin exposar aquests canvis. «Dades que demostrin científicament els increments en matèria orgànica o biodiversitat», especifica l’Helena, que, alhora, detalla que estan mantenint converses amb un centre tecnològic per fer-ho possible.  De moment, s’han utilitzat indicadors com l’evolució de les plantes bioindicadores o la mesura de la temperatura del sòl en camps encoixinats en comparació amb els que estan nus. «El que sí podem afirmar, rotundament, és que amb les pràctiques d’agricultura ecològica i regenerativa la productivitat no es veu perjudicada, més aviat al contrari».

OLIVARS ABANDONATS. La recuperació d’olivars abandonats també posa sobre la taula una qüestió social de fons: la desconnexió entre la pagesia, el paisatge i la societat. A Catalunya, recorda, «un terç dels olivars tradicionals estan abandonats o en estat d’abandonament», una realitat –apunta– que no és exclusiva del país, sinó extensiva a bona part de la Mediterrània. La paradoxa és que, mentre això passa, proliferen plantacions intensives i superintensives de varietats no adaptades, amb grans necessitats hídriques, en un context d’emergència climàtica.

Aquest escenari, explica, es pot superar amb constància i bona feina: les finques recuperades guanyen valor, i els propietaris —sovint hereus d’històries familiars que ja no poden continuar treballant la terra— veuen com el seu patrimoni torna a tenir futur. 

A més, el projecte s’inscriu en una aposta clara pel treball col·laboratiu. Per a Ullastres, «establir xarxes i projectes compartits és la clau i hi ha molta feina a fer», tot i que observa amb esperança l’aparició d’iniciatives vinculades a l’economia social arreu del territori. En aquest sentit, 3 Vessanes està en procés d’incorporar-se a la XOOC, la Xarxa d’Olivicultors-Oleïcultors de Catalunya, que vol crear un espai de cooperació entre productors d’oli d’oliva verge extra d’alt valor afegit.

Paral·lelament, diversos productors –entre els quals ells mateixos– han impulsat una associació per protegir i promoure l’oli monovarietal argudell de l’Empordà i recuperar, preservar i fomentar el cultiu de l’olivera argudell com a patrimoni agrari i cultural. En definitiva, treballen vessanes contra l’oblit