Sempre ha sigut una de les zones més degradades i segregades de la ciutat, però molt aviat deixarà de ser-ho. La Generalitat de Catalunya ha seleccionat el Programa d’Intervenció Integral de la Zona Oest de Figueres per formar part del Pla de Barris i Viles 2025-2029. És a dir, que ha concedit 14,92 milions d’euros a l’Ajuntament perquè executi un projecte valorat en 24,87 milions que ha de permetre transformar tot el perímetre comprès entre els barris de Sant Joan, el Culubret, el Bon Pastor i el Món Millor, amb les Vivendes Sindicals incloses. El 40% restant (9,95 milions d’euros) l’assumirà la corporació local.

Tal com va avançar hora nova, el projecte presentat a l’octubre per l’Ajuntament aposta per una actuació sense precedents que permetrà una transformació global, com la que es va fer en el seu moment al barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs. I per aconseguir-ho, el consistori comptarà amb l’arquitecte Sebastià Jornet, que va ser un dels arquitectes responsables d’aquella actuació.
La idea és revertir la situació actual del sector oest (on viuen unes 4.800 persones) projectant-hi diversos equipaments estratègics, com la nova estació intermodal i tots els seus accessos, els futurs equipaments universitaris i educatius (fins i tot incloent-hi, tal com s’explica al text enquadrat, l’escola Carme Guasch), i una transformació urbanística que permeti construir nous habitatges i serveis pensats per a tota la ciutat.

EL PROJECTE, AL DETALL. En aquest sentit, fins ara havia transcendit que les principals actuacions serien la reurbanització del carrer Avinyonet com a gran eix cívic i connector entre els barris i el centre de Figueres; els futurs equipaments educatius i universitaris; la creació d’un nou centre cívic i comunitari que actuarà com a pol social i espai de trobada veïnal; la recuperació de la riera de Galligans com a eix verd i parc lineal per millorar la connectivitat i renaturalitzar l’espai urbà, i les accions d’eficiència energètica i sostenibilitat, incloent-hi la creació d’una comunitat energètica local i la millora del parc d’habitatges (amb l’adquisició de més pisos).

Però ara, amb la concessió del Pla de Barris, se n’han publicat més detalls. I el projecte també preveu altres transformacions físiques (com l’adequació del planejament o les millores de l’enllumenat públic), actuacions de transició ecològica i actuacions sociocomunitàries.

En termes ambientals, per exemple, s’adequaran els jardins Federico García Lorca i el passatge Mariana Pineda, així com la Rambleta Paco Doya; es fomentarà la mobilitat activa instal·lant passeres per accedir a l’estació Figueres-Vilafant; es construirà un aparcament dissuasiu per a futures mesures de pacificació viària; s’adequarà la zona verda com a parc de salut; es crearan refugis de fauna ornitològica als murs de la riera Galligans (habilitada com a eix verd i parc lineal); s’instal·laran horts urbans comunitaris vinculats a la residència Els Arcs, i s’instal·laran comptadors elèctrics d’aigua als habitatges.

I en l’àmbit sociocomunitari, s’implementarà el model de participació ciutadana i comunitària com a eix transversal; s’impulsarà un programa per a la creació i consolidació de comunitats de veïns; es fomentarà la dinamització per enfortir el capital social i afavorir la posada en marxa del nou centre comunitari; s’organitzaran marxes exploratòries per l’espai públic amb perspectiva de gènere i interseccional, i s’impulsarà un programa de benestar emocional i gestió de conductes a través del treball terapèutic amb animals.

També es formaran els professionals que treballen al sector de la no discriminació i tracte igualitari; s’adequarà l’accessibilitat i la millora de la seguretat a l’espai públic de l’àmbit; s’impulsarà un projecte esportiu per millorar la salut i enfortir la cohesió social; es crearà un programa d’intervenció socioeducativa i acompanyament a infants i famílies vulnerables; es crearà un programa de dinamització per a famílies amb activitats socioeducatives i de convivència; es fomentarà l’ocupació a través de la intel·ligència artificial; es posarà en marxa un dispositiu per a la millora de l’ocupabilitat i la inclusió social, i es desplegarà un programa de formació adaptada per a l’obtenció del carnet de conduir. A més, el pla ja preveu l’adquisició de terrenys per a la construcció d’una escola (vegeu el requadre de la pàgina anterior).

ÍNDEX SOCIOECONÒMIC SUSPÈS. La redacció del projecte —que ha estat coordinat pel president del Comissionat per a la Transformació Ferroviària, Joan Armangué; el gerent d’Urbanisme, Camil Cofan, i l’equip tècnic d’Urbanisme— parteix d’un diagnòstic exhaustiu que identifica la zona oest com la més vulnerable de Figueres. De fet, el seu índex socioeconòmic territorial és de 43,3/100. I alhora la seva posició es considera estratègica per a la futura construcció de l’estació intermodal Figueres–Vilafant. Per això el programa es veu com una oportunitat per generar una nova centralitat urbana i econòmica.

SEGUIMENT I TERMINIS. A partir de la publicació, divendres, de la resolució del Pla de Barris, els ajuntaments tenen dotze dies hàbils per acceptar-la. La resolució definitiva es preveu per a mitjans de gener, i aleshores es posarà en marxa tot el procediment tècnic. El Govern farà una primera bestreta als municipis, i posteriorment anirà atorgant els recursos a mesura que els barris vagin complint amb les actuacions previstes. Per fer-ne un seguiment, es crearan comitès amb representants del teixit associatiu i veïnal. 

Els projectes s’han hagut de presentar amb un calendari per a un període de cinc anys, de manera que totes les actuacions previstes haurien d’estar completades el 2030. Però el Pla preveu garantir la continuïtat de les actuacions per assegurar-ne l’impacte social i urbà a llarg termini. 
A part del Pla de Barris, en aquest sector hi ha prevista la nova estació intermodal i les seves connexions amb l’AP-7, la nova Ronda Nord i la C-31 (amb implicació de l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació).