Francesca Pujol Fabré (Paquita) té 91 anys. Als cinc anys va fugir de Girona amb la seva mare, les seves germanes grans i els veïns, i van buscar refugi al camp de concentració d’Argelers, a França. En tornar, es van assabentar que els seus dos germans grans havien mort a la guerra. 
Aquest darrer dissabte al migdia ha estat al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, amb motiu de la inauguraicó de la mostra «Autrui», obra de la fotògrafa i documentalista Sinem Tas. La Paquita, juntament amb tres altres testimonis, formen la síntesi del treball, on s’ha agafat testimoni a 30 persones d’arreu del món. L’exposició, que es pot veure fins al proper 8 de juny al MUME, està formada per imatges en primer pla dels protagonistes, acompanyades de textos que narren i detallen com van viure en primera persona l’exili forçat i les seves conseqüències.
La mostra del MUME forma part d’un projecte més ampli, del mateix nom, AUTRUI. Aquest projecte consisteix en la instal·lació artística de la fotografia, el text i l’àudio com a mecanismes que revelen capes de significat. La pràctica crea una forma d’instal·lació artística amb fotografies d’expressions de l’ull humà com a representació de l’absolut. I d’altres connectades pel fil de narracions individuals. El projecte inclou la contextualització del concepte d’altre i alteritat pels filòsofs francesos Emmanuel Lévinas i Jacques Derrida.

EL CONTACTE. Sinem Tas va participar el 2022 en una residència artística a Olot. Allà va entrevistar Francisca Pujol, amb l’ajuda de la filla de la Paquita, Maria Àngels, que va traduir del català a l’anglès. La conversa va girar al voltant de les seves experiències durant l’exili i la seva vida com a dona durant la dictadura, amb moments «molt emotius i intensos», segons Tas.
Les dues s’han retrobat en la inauguració de la mostra, on també hi ha assistit el director del MUME, Miquel Aguirre, així com d’altres representants institucionals i prop d’una cinquantena d’assistents.

L’ARTISTA. Sinem Tas (Ankara, Turquia, 1987) és fotògrafa i documentalista, amb un doctorat cursat a Multi Media Art, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Lisboa, i actualment és investigadora del Centre de Recerca del CIEBA. Ha treballat com a fotoperiodista en un diari local que cobria notícies i protestes a Esmirna, Turquia, el 2013. Ha estat fotògrafa i cineasta independent a Lisboa des del 2014 i ha participat en projectes de cursos de cinema KINO-DOC a Portugal. Va completar el màster en Art Multimèdia / Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Lisboa. El 2017, va dirigir el seu primer documental, My Kaaba is HUMAN, que es va projectar en diversos festivals de cinema de diferents països. Aquesta peça documental va inspirar el seu projecte en curs, AUTRUI (anteriorment anomenat My Kaaba is HUMAN), on fa fotografies d’ulls i documenta històries de persones de diferents cultures i països. Ha participat en exposicions col·lectives a Portugal, Espanya i Turquia, i ha fet exposicions individuals a Portugal, Turquia i el Marroc.