En solitari, amb parella o fins i tot en grup. Els inspectors i avaluadors de la Guia Michelin visiten diverses vegades l’any els establiments que opten a obtenir les tan desitjades Estrelles Michelin. Una vegada finalitzen aquests esmorzars, dinars o sopars, inspectores i inspectors es reuneixen per posar en comú les seves experiències i punts de vista i decidir si un restaurant és mereixedor d’aquest guardó. La decisió es basa en cinc criteris: «qualitat dels ingredients, harmonia dels sabors, domini de la tècnica, la personalitat del xef plasmada a través de la seva cuina i, no menys important, la regularitat al llarg del temps i la proposta en el seu conjunt».

Aquest 2025 s’ha celebrat la gala d’entrega a Múrcia, amb constants referències als afectats per la dana, on s’han desvelat els guanyadors d’aquest any. A la comarca quatre establiments han complert les expectatives: el Miramar de Llançà amb dues estrelles, l’Empòrium de Castelló d’Empúries amb una estrella, el Castell de Peralada amb una estrella i el Voramar de Portbou, que entra a la llista amb una estrella. Aquests reconeixements han esta molt ben valorats per l’Associació d’Hostaleria, que destaca la comarca per la seva «excel·lència gastronòmica i ara amb les noves distincions puja un esgraó i brilla encara més».

BENVINGUT. El 15 de juny del 1988, en Mingu i la Maria José van tenir la valentia d’obrir un negoci des de zero a Portbou. La història del Voramar arrencava amb ella a la cuina i ell a la sala. Amb el pas del temps els seus descendents n’han agafat les regnes. Ara el seu gendre, Guillem Gavilán, n’és el xef, el seu fill Pau Jamàs és el mag de les postres i la seva filla Míriam és la sommelier, encarregada de vins i caves. Tots tres han estat a la gala d’entrega, on han rebut la seva primera estrella Michelin: «Ens fa molta il·lusió. Omple veure que et reconeixen la feina», apunta Gavilán.

Admeten que no hi ha un únic secret excepte «fer el que t’agrada amb esforç, constància i passió. No servim res que no ens agradaria que ens posessin al plat. La fita a aconseguir és oferir una experiència de felicitat absoluta». Un objectiu que han aconseguit treballant en família: «Tot i que ens ha costat el nostre temps, ens avenim molt bé entre nosaltres. Això fa que tinguem més confiança i que no ens importi criticar-nos quan fem les proves». Tot això ha   marcat un camí que han seguit «a poc a poc, seguint com les formiguetes», detallen. La seva feina ha aconseguit posar Portbou en el mapa gastronòmic i els permet «treballar tant a l’hivern com a l’estiu; per a nosaltres és una satisfacció».

ESTRELLES VERDES. Des de l’any 2020 la guia Michelin també entrega les anomenades Estrelles Verdes, unes distincions creades amb la finalitat de recompensar els restaurants de la Guia Michelin més compromesos amb la gastronomia sostenible. Aquest any també n’ha caigut una de nova a la comarca. Concretament, al Bistrot 1965, de Castelló d’Empúries.

CURIOSITATS. La mateixa Guia Michelin revela algunes dades sorprenents que resolen preguntes sobre com s’entreguen les constel·lacions culinàries. Per exemple, la decoració o l’estil del restaurant no influeixen en la decisió, i tampoc no es valora l’estat dels serveis ni si és un restaurant més formal o menys.

Sí que es té en compte la carta de vins: «Els restaurants que es prenen seriosament la seva cuina s’esforcen a proposar una bona carta de vins; una cosa sol portar a l’altra». 

Un altre dels punts que deixen clars és que «l’estrella s’atorga a un restaurant, no a un xef», així que si un xef premiat deixa de treballar a l’establiment, l’estrella atorgada per la guia es continuarà mantenint almenys fins a la propera avaluació. Tampoc hi ha un nombre màxim o mínim d’estrelles per repartir: «No tenim un límit. A vegades contemplem molts candidats durant un mateix any, però alguns no acaben quallant per falta de regularitat. Pot passar que alguns tinguin un o dos grans plats a la carta, però que la resta no sigui destacable».