Un ballarí que ha fet de coreògraf. Com ha gestionat aquest procés?
En el meu cas ha estat molt orgànic. Des de ben petit ja tenia la inquietud de crear, em divertia ballant, fent vestuaris, component... Mai s’han separat, s’han anat complementant. Les dues parts es retroalimenten.

El dia 10 d’agost a les deu de la nit veurem al Mirador Terra Llaurada. D’on sorgeix aquest projecte?
El concepte i el títol de Terra Llaurada va sorgir del que vaig descobrir en el fons de Joan Miró. Me’n vaig enamorar. No només del seu art, sobretot del seu concepte, del que hi ha darrere les pintures.

Com trasllada això a la dansa?
Aquest any se celebra el centenari de la pintura Terra llaurada, i el Festival de Peralada hi va de la mà amb aquesta idea de regenerar-se, de continuar, de trencar per fer créixer noves plantes, idees, creacions propostes. Tot concorda.

En formen part grans artistes.
Tenia claríssim que volia apropar i agrupar diferents artistes, coreògrafs i ballarins amb una gran base de creativitat. Portar en un mateix espectacle diferents peces del director d’Hamburg John Neumeier amb les creacions bastant recents de Marcos Morau, i on també hi haurà treballs de sabatilles de puntes. Tenia moltes ganes de crear un treball amb totes aquestes noves llavors, que encara que s’hagin estrenat, no s’han vist tant.

La part específica de Terra Llaurada es divideix en tres parts. Per què?
La idea era cercar un fil conductor, per no confrontar les diverses propostes. Oferim diferents llenguatges. Hi haurà molts estils molts inputs, aquesta és la idea: obrir el ventall amb la perspectiva més gran possible, però sempre amb la idea de l’avui.

Una proposta trencadora.
L’art ha d’estar en convivència i diàleg amb la societat. No podem obviar que la societat va avançant i l’art ha d’anar de la mà. Així com ara veiem un Llac dels cignes, el 1903 i el 1880 eren creacions noves que parlaven i dialogaven d’una necessitat social i cultural. L’art ha de continuar desenvolupant-se i ha de continuar creixent. El temps passa, les generacions van canviant, desenvolupant-se, i l’art també. 

Precisament vostè ha estat treballant al llarg de dues jornades del Campus Estiu del Festival de Peralada amb les noves generacions. Quina valoració en fa?
Molt bona. Aquí hi tenim talent. Hem treballat amb una generació que engloba joves de 10 a 17-18 anys. Un ventall bastant ampli. Vam poder compartir aquesta experiència i donar-los aire fresc. Alguna cosa nova que els faci pensar i reflexionar sobre si s’hi volen dedicar.

Per què es important?
Aquesta llavor dona la possibilitat d’obrir una petita finestra a aquestes noves generacions que estan afincades a l’Empordà.  Aquí no hi ha les mateixes oportunitats que potser té algú de Barcelona, per raons òbvies de rotació d’espectacles. 

Creu que el públic valoraria més la seva feina si es conegués el que hi ha darrere?
Potser sí. Tot i que cada vegada més la gent comença a entendre el que fem. Terra Llaurada és una oportunitat perquè puguin conèixer la feina que hi ha darrere.

Per quin motiu?
Presentar-ho en un espai com el Mirador permet acostar-se molt als espectadors. Normalment les obres es presenten en teatres grans on hi ha distància entre espectador i artista. Hi ha una sensació de «simplicitat» que dona aquesta distància. En fer-ho d’aquesta manera, retrobem un públic que podrà veure-ho en gairebé 360 graus, escoltant com respiren, veient els músculs tensos, on es pot copsar que res és tan simple com sembla. Serà una experiència molt maca que permetrà conèixer aquest món i tot aquest treball.