Franquisme i turisme. Dos conceptes que van coexistir tàcitament els darrers anys de la dictadura, amb un estat que s’obria a l’exterior per blanquejar la seva imatge, i una Europa que necessitava un país que acollís les vacances de la seva classe mitjana. Precisament per analitzar i reflexionar sobre com autòctons i turistes van viure aquesta situació de pseudollibertat, neix l’exposició «Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista». Una proposta coproduïda pel Museu de l’Empordà i el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, fruit de la iniciativa de Monika Anselment. «Fa dos anys ens va presentar el projecte, i des de llavors hem buscat una fórmula perquè fos mes coral amb la visió d’artistes internacionals que haguessin passat per la mateixa experiència», ha detallat el director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech, durant la presentació.

La impulsora del projecte va estiuejar a Sant Martí d’Empúries, Llançà i Andalusia durant la seva infància. En guarda grans records, però també se’n va endur alguns dubtes com la resposta d’uns cambrers a qui ella no entenia perquè parlaven un «dialecte»: «no sé si realment m’ho van dir perquè ho creien o era perquè estava prohibit».

PARTICIPANTS. Per reflexionar sobre aquesta època s’han escollit records i vivències d’altres artistes internacionals. «Hagués estat una llàstima que només hi participés un artista, calia ampliar la mirada, obrir el focus», apunta Anselment. Per aquest motiu es va fer una crida internacional, a la qual van respondre una vintena d’aspirants, dels quals se n’han seleccionat vuit: Christoph Otto, Annette Riemann, Tom Theunissen i Jörg Zimmer exposen a Figueres, i Denys Blacker, Stefanie Unruh i Ulrike Weiss, a Girona. Monika Anselment té obres als dos espais.

Cristina Masanés és la comissària del projecte i ha estat l’encarregada de distribuir les set propostes artístiques als dos centres expositius. «Hi ha molt d’audiovisual, imatges, textos documentals i una obra performàtica. El material exposat és de nova producció i prové majoritàriament del propi arxiu familiar dels artistes», ha aclarit durant la presentació. 

MISSATGE. Artistes i impulsors d’ambdues mostres han manifestant la voluntat que aquesta exposició serveixi com a «reflexió». Un fet que queda palès en l’estació d’audiovisuals de Cristopher Otto: «són relats de gent espanyola que va viure la dictadura, i també de gent d’Alemanya que expliquen com van detectar-la quan estaven aquí». Testimonis que  expressen lliurement la seva opinió, sobre si eren conscients o no d’estar en un país dictatorial, tot i que el mateix Otto creu que «si algú diu que no ho veia, és perquè tenia els ulls tapats». Una idea que encaixa amb la que ha apuntat la regidora de cultura, Mariona Seguranyes: «la imatge que es donava era la d’un país normal, però no ho era. Quan aquesta gent arribava aquí, veia que hi havia alguna cosa que no encaixava».

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. A banda de la mostra, s’han programat propostes per reflexionar sobre aquella època, però també sobre el model de turisme d’avui en dia. Destaquen la performance-itinerari amb Denys Blacker a la platja de Sant Martí d’Empúries, el proper dissabte 8 de juny al migdia; la visita comentada de la mostra de l’Escorxador amb Monika Anselment i Cristina Masanés, el dissabte 15 de juny a les 12 h, i la lectura comentada del llibre Una família, amb l’autor, Toni Sala, al mateix espai, el dijous 20 de juny a les 19 h.