Durant la Segona Guerra Mundial, a les darreres cuejades del conflicte, les forces nazis van fixar els ulls cap al sud des de la línia fronterera que ressegueix els Pirineus. Una mirada inquieta i nerviosa clavada en aquelles terres –aleshores sota el domini del franquisme– que estava pendent d’un possible atac de les forces aliades, atès que el règim alemany es malfiava del doble joc de Franco, especialment després de la derrota a Stalingrad. Aquest episodi ens el detalla el llegat de la història, que ha posat nom a la línia defensiva que uneix el port de Cervera de la Marenda fins a Hendaia, al País Basc: la Sperrlinie Pyranäenfront (literalment, la ‘línia defensiva enfront dels Pirineus’). I també ens ho remarca la mateixa acció de descoberta –més tangible que la documentació, encara–, com la que va fer el grup excursionista Gas Mountain el passat mes de febrer quan va topar-se amb la seva troballa «més especial»: les restes d’un tanc nazi, concretament una torreta del tanc Panzer modificada, coneguda com a Panzerstellung –que, traduït de l’alemany, significa ‘posició blindada’–. 

Un dels integrants d’aquest col·lectiu excursionista és el jonquerenc Humberto Vila, que és precís quan apunta que «no s’esperaven un descobriment així». «És la peça més important que hem trobat», puntualitza. «No deixa de ser un premi a molts quilòmetres i moltes hores a la muntanya; estem contents i volem que ara es pugui protegir d’alguna manera», continua Vila, que a Gas Mountain fa equip, entre altres, amb Marc Osuna.

Des de l’entitat es van posar en contacte amb l’Ajuntament del Pertús, que segons Vila ja ha manifestat el seu interès a protegir el valor històric d’aquesta estructura. De fet, en aquests moments el consistori nord-català valora com es pot reivindicar un element d’aquestes característiques, tot i que encara no saben com ho portaran a terme. Retirar-lo del lloc actual i custodiar-lo per evitar-ne hipotètics atacs és una opció que hi ha damunt la taula.

LA TROBALLA. Els descobridors no volen donar detalls de la localització boscosa on hi ha la torreta. Muts i a la gàbia per evitar, així, que sigui objecte d’actes vandàlics. En tot cas, assenyalen que s’ubica en un indret «sorprenent» d’aquesta localitat. Qui signa aquestes línies en pot donar fe, sí.

En qualsevol cas, el recent treball de Gas Mountain serveix per contextualitzar el pes del patrimoni militar alemany de la Segona Guerra Mundial a l’Albera, un rastre que ja se’n tenia constància amb altres elements ja identificats, com ara el mateix model de torreta que es va trobar a Portbou, de dimensions més grans i afectada per l’incivisme –el canó, per exemple, ha estat robat en diverses ocasions–. Aquest precedent, precisament, justifica la voluntat d’embolcallar la flamant descoberta d’un cert mutisme.

Pel que fa a la tipologia de la torreta, aquesta respon a l’anomenada Ringstand, un sistema de defensa improvisat anys enrere pels italians. Segons ha recollit en estudis i informes l’enginyer i historiador local de Perpinyà, Guillem Castellví, són «petites obres de ciment que no excedeixen els sis metres quadrats». Aquests búnquers, condicionats per acollir una arma automàtica, van ser desenvolupats per les forces alemanyes i, més endavant, es van edificar arreu dels territoris ocupats: això explica, entre altres coses, que hi hagi similituds sòlides entre aquesta línia defensiva que salvaguardava els Pirineus i la imponent Atlantikwall –mur de l’Atlàntic–, la gran cadena de punts de reforç del Tercer Reich que tenia com a missió impedir una invasió del continent des del Regne Unit per part dels aliats. 

La composició d’aquests elements bèl·lics es basa en dues estances connectades per una escala: una cambra de tir, preparada per a l’assentament d’una arma o aparells de vigilància, i un passadís d’accés, amb la funció incorporada d’emmagatzematge de municions i material. Pel que fa a la serralada dels Pirineus, el patró més present són els Ringstand amb torre per a tanc, tenint en compte que garantien una bona protecció al seu ocupant. L’arma, d’altra banda, apareixia reiteradament a la Sperrlinie Pyranäenfront amb un model concís: el tanc Panzer, que ja es feia servir durant la Guerra Civil espanyola. En el cas del Pertús, la torreta, també Panzer, està modificada, perquè va acollir específicament el canó MG-34. Es tracta, per ser més específics, del model Panzerstellung, una fortificació petita i semienterrada amb formigó que compta amb una obertura circular superior. 

CONTEXT HISTÒRIC. Aquesta barrera al Pirineu Oriental francès es va alçar per controlar la frontera –i el possible pas d’espies, ciutadans jueus o comandaments– i, paral·lelament, per defensar el territori envers un possible desembarcament aliat al litoral gironí. És a dir, a la Costa Brava. 

La invasió aliada d’Europa, iniciada a Normandia, va canviar el transcurs de la història, i l’exèrcit alemany, derrotat, va abandonar la Speerlinie Pyranäenfront, que es va anar difuminant. És per això, precisament, que la descoberta de Gas Mountain serveix per sacsejar la memòria i la història del profund sac de l’oblit.