Pocs reclams han acabat convertint-se en vaticinis tan encertats com el del Festival Còmic d’enguany; «Prou sequera! Plorem de riure». I així ha estat. Fins i tot el cel ha semblat aliar-se amb aquest festival, tot descarregant la tan esperada pluja diumenge a la tarda. Un fet que podria haver afectat greument una programació formada per més de la meitat d’espectacles al carrer i que només va acabar afectant mínimament en el trasllat del darrer espectacle a l’interior del Teatre Jardí.

Les xifres d’assistència de la dissetena edició són excel·lents: «estem sobre un 92% d’ocupació en totes les propostes. Això ens avala i ens fa feliços veure com les propostes que crèiem que agradarien i seduirien a la gent ho hagin fet. No podem estar més contents» afirma Agustí Custey, codirector del festival. I no és per menys veient l’aposta del cartell, format per espectacles pensats per a diversos perfils i sectors molt diferents: «el públic ha acudit a farcir aquestes propostes i això ens dona una perspectiva d’il·lusió per continuar treballant en aquesta línia», detalla Xavier Valentí, codirector del festival.

Una bona part d’aquest públic arriba atret per la presència d’artistes internacionals, que veuen en el Còmic l’oportunitat de gaudir «d’aquesta ‘xispeta’ de compartir coses noves», apunta Valentí. L’edició d’enguany ha comptat amb presència irlandesa, alemanya, francesa i fins i tot del País Basc.

ELS ESPECTACLES. La benvinguda a l’edició la va donar curiosament un que marxa, Guillem Albà, que acompanyat de La Marabunta va oferir l’espectacle 10 anys, Gira de comiat. Un espectacle on va fer gaudir als assistents més enllà de les rialles a través de reflexions sobre el gaudi de la vida i la connexió entre els éssers humans.

Les nits han estat una vegada més protagonistes de l’humor més ‘adult’, amb les actuacions de Raquel Hervàs, Marc Sarrats, Charlie Pee i José Corbacho. Un cartell de luxe que sense pèls a la llengua ha posat els punts sobre les is d’una forma fins i tot una mica canalla. Un humor que agrada, i molt, tal com s’ha pogut veure nit rere nit amb un públic que ha omplert cada racó del Casino Menestral. 

Un ple que també es va viure a La Cate amb l’espectacle del francès  Patrik Cottet-Moine que va donar vida a multitud de personatges, l’activisme divertit d’Irantzu Varela i la franquesa irreverent de Silvia Agüero amb l’espectacle No soy tu gitana.

EL CARRER. Un dels festivals que més busca contactar amb el públic és el Còmic. I ho és en gran part pel gruix d’espectacles que ofereix de forma gratuïta a la Rambla de Figueres. Des de propostes com la de Fanzini Productions i Ymedio Teatro, fins a l’espectacle a 9 metres d’altura d’Avital & Jochen i amb La Churry, una pallassa amb una moto chopper, anant amunt i avall. 

LA METEOROLOGIA. L’únic però ha estat el temps. No per la pluja, ja que com apunta Valentí «la culpa és nostra. Vam invocar-ho. Plou sequera, plorem de riure, i efectivament, s’ha complert», sinó per culpa de la forta ventada que va bufar de forma potent dissabte al vespre. Tot i els esforços per garantir la seguretat dels artistes i del públic, les condicions climàtiques no van permetre que el globus aerostàtic de la companyia francesa Cirque Inextremiste pogués enlairar-se.

Aquest era un dels espectacles mes esperats, tal i com va quedar palès amb l’enorme expectació amb més d’un miler de persones a l’entrada que feien cua per accedir al recinte del Castell de Sant Ferran. Per aquest motiu des del Còmic asseguren que el proper any el podran oferir de nou amb «més i millors garanties perquè pugui ser gaudit».