«Fa deu anys, quan cinc professors ens vam organitzar precipitadament en un acte organitzat pel Memorial Democràtic a Portbou, no imaginàvem que tot allò tindria aquestes conseqüències, i sobretot aquest reconeixement». Així explicava el professor jubilat Toni Garcia com va començar el grup de treball Exili, Deportació i Holocaust, del qual va ser el primer coordinador. Les declaracions les ha fet al Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, a Figueres, en l’acte de commemoració del desè aniversari de l’entitat.

Aquesta va ser la llavor d’un grup constituït sota el paraigua del Memorial Democràtic i el Departament d’Educació amb tres gran objectius: sensibilitzar els estudiants en matèria de memòria democràtica, compartir eines i recursos pedagògics, i crear sinergies entre les diferents escoles i instituts de la comarca. Al llarg de l’acte de commemoració diversos professors i professores han anat desgranant a través de les seves intervencions les activitats que desenvolupen durant l’any. Entre aquests projectes hi ha els viatges al camp de concentració de Mauthausen (Àustria); la inauguració del passeig de la Memòria a Figueres; un memorial per a les víctimes dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil espanyola, o la participació en el projecte de les llambordes Stolpersteine, en homenatge a tots els deportats pel nacionalsocialisme alemany.

Un altre vessant del grup de treball Exili, Deportació i Holocaust és que també ofereix propostes destinades a formar el mateix professorat, com el curs Memòria i feixisme(s), en què diversos experts van oferir una jornada de conferències.

AGRAÏMENTS. Aquesta primera dècada de dedicació, i el compromís d’aquest grup de treball, és la raó per la qual el Govern ha organitzat aquesta trobada, que ha comptat amb la presència de representats municipals d’arreu de la comarca, així com d’entitats com el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i el Memorial Democràtic, entre d’altres. L’acte ha estat presidit per la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, i la consellera d’Educació, Anna Simó Castelló, que s’han encarregat de realitzar els darrers parlaments. 

Ubasart ha interpel·lat directament els membres del grup de treball Exili, Deportació i Holocaust: «sou un grup de treball molt potent, un referent a Catalunya, formeu ciutadans i ciutadanes lliures, crítics i fermament compromesos amb els valors democràtics».

Els elogis cap als docents van seguir en la darrera intervenció de l’acte, a càrrec de la consellera Simó: «gràcies per dedicar més enllà del temps educatiu esforços per fer conèixer la memòria històrica». La consellera va expressar la importància d’aquesta tasca: «ara més necessària que mai estem en època de populisme i de fake news».

UNIÓ. Un dels trets en comú de totes les intervencions dels docents ha estat apuntar l’encert de treballar en xarxa, i que totes les activitats estan pensades «per a l’alumnat; ells i elles són els veritables protagonistes». Cada parlament ha tingut unes paraules d’agraïment per les facilitats que reben per part de les institucions, ja sigui el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que facilita els autobusos per als desplaçaments, o el Memorial Democràtic, que cedeix espais sempre que ho sol·liciten.

Malgrat això, també han volgut deixar clares algunes problemàtiques que es troben en alguns casos. Especialment quan es tracta de fer desplaçaments, ja que la tramitació burocràtica és diferent segons la nacionalitat de l’alumnat, i això dificulta amb escreix l’obtenció dels permisos legals necessaris.

Actualment el grup de treball Exili, Deportació i Holocaust compta amb una vintena de professors de dotze centres de Secundària: l’institut de Vilafant, l’institut Olivar Gran (Figueres), l’institut Alexandre Deulofeu (Fi­gue­res), l’institut Cendrassos (Fi­gue­res), l’institut Ramon Muntaner (Figueres), l’institut de Castelló d’Empúries, l’institut El Pedró (l’Escala), l’institut de Llançà, l’institut Narcís Monturiol (Figueres), l’institut de la Jonquera, l’institut Cap Norfeu (Roses) i l’institut de Peralada.