Arriba la temporada nadalenca i amb ella les quines. Una tradició molt arrelada a Catalunya i que a l’Alt Empordà hi té molta presència. És díficil no trobar algun municipi que almenys un dia no tingui programada una quina. D’entrada cal deixar clar que parlem de quines, i no del bingo. Tot i que ambdós jocs tenen per objectiu aconseguir marcar primer una línia horitzontal i després els números abans que la resta, existeix una gran diferència entre els dos jocs; el guanyador del bingo s’endu diners en efectiu, i el guanyador de la quina s’emporta un premi de forma física, com una panera de Nadal, una pota de pernil, una smart TV o fins i tot un viatge amb avió a la Ciutat de la Llum.

Normalment els números es marquen amb grans de cereals, blat de moro o cigrons a sobre del mateix cartró que es compra a l’arribada. Normalment no hi ha límit de compra i cada persona pot jugar amb els cartrons que consideri. Això sí, un dels requisits indispensables es afinar la gola, ja que cal efectuar un crit eixordidor anunciant la  «línia» o la «quina», ja que si no es corre el risc que el joc continuï. Cal anar ben preparat.

La gran majoria de quines son organitzades per entitats, clubs de futbol i associacions, que obtenen d’aquesta forma una manera de finançar part de la seva activitat ordinària al llarg de l’any. Per fer-ho reben el suport de comerços, empreses i particulars que donen part dels seus productes perquè puguin ser sortejats. Una excel·lent forma de reforçar i teixir els llaços entre tots plegats.
Aquest dies trobareu a l’agenda d’HORA NOVA (pàgina 37) una secció especial on recollirem algunes de les quines més importants de la comarca. No hi són totes, i és que se’n fan tantes que necessitaríem una edició especial cada setmana.

SEGELL PROPI. Tot i que la base del joc és igual a cada poble, el cert és que existeixen certes diferències. Cada municipi opta per oferir un tret distintiu que li dota de certa personalitat. Així trobem, per exemple, les quines de la Unió Escaulenca que atenent les peticions dels assistents incorporen el sopar en el primer i darrer dia de quina. A Sant Miquel de Fluvià es vanten de ser les«quines més ràpides de l’Empordà» i a Palau-saverdera de ser «La quina vertadera», a més, el 16 de desembre el protagonista serà el tió i es donaran caramels a tots els nens i nenes, i el 23 de desembre hi haurà un sorteig especial de pernils. Una de les més multitudinàries la trobem a Llers, on regalen un cartró extra per cada compra de tres cartrons.

LES SÚPER. Tot i que se solen celebrar quines fins finalitzar les vacances de Reis, les entitats solen oferir un dia especial. A Sant Miquel de Fluvià serà el 6 de gener quan hi haurà un sorteig especial d’un viatge de tres dies a Londres, Roma o París. A Lladó se celebra una quina súper especial on es pot escollir el premi entre un televisor de 55 polzades, un dron, una escapada rural o fins i tot un joc de recanvi de pneumàtics per al cotxe. Palau-saverdera tindrà tres dies de grans premis, el 30 de desembre amb un sorteig d’un viatge en creuer per a dues persones pel Mediterrani, l’1 de gener amb un gran sorteig d’electrodomèstics i el 6 de gener on hi haurà la possibilitat de guanyar un televisor de 65 polzades. 

MÉS SOLIDÀRIES. Tot i que les recaptacions obtingudes de les quines ja se solen destinar a entitats esportives, socials o culturals de la comarca, hi ha certs dies concrets que bona part de la recaptació es destina a campanyes com per exemple La Marató de TV3. Així ho faran a Llers el 17 de desembre, el mateix faran a Sant Miquel de Fluvià on hi destinaran un 15% de la recaptació.
Un dels indrets on la solidaritat arriba a més entitats és a Palau-saverdera; el dia 16 de desembre la recaptació anirà per a l’Oncolliga, el 23 de desembre per a l’Associació Ona, el 25 de desembre per a l’Associació AFANOC, i el dia de Sant Esteve la recaptació s’entregarà a l’Associació El Dofí.
A Sant Miquel de Fluvià també destinaran un 15% de la recaptació del proper diumenge dia 10 a l’escola de Vallgarriga. 

EL DESGRACIAT. Fins i tot aquells que no tenen sort, o més ben dit els que tenen les pitjors de les sorts, s’emporten una alegria. I és que moltes quines celebren de tant en tant una quina del «desgraciat», o també anomenada «antiquina», que té el funcionament contrari a la modalitat normal. En aquestes rondes guanya l’última persona que no ha pogut marcar cap número. Pràcticament totes les entitats que ofereixen quines contemplen aquesta modalitat en algun moment de cada vetllada.

EL CANTAIRE. Sens dubte, una de les figures que fa més o menys amena la vetllada és la del cantaire. La persona que s’encarrega d’anunciar els números que un per un van caient del bombo i que si disposa d’una mica de gràcia ho farà acompanyada d’una dita. «1, la por», «90, l’avi», «22, dos aneguets». Algunes d’aquestes rimes van variant amb el temps i si abans el 10 era per a «Maradona», ara no és estrany sentir el nom de «Messi» cada cop que apareix la bola. D’altres han deixat de tenir sentit «65, la jubilació», fa uns anys que és incorrecta. Els cantaires doncs, han d’anar-se actualitzant any rere any en aquest «art» que barreja poesia, actualitat i fins i tot matemàtica.